Els tancs de la pau: un somni de l'Henoch i el Pau!


L'Henoch i el Pau, com molts altres nens i nenes, no poden entendre per què hi ha guerres ni per què hi ha persones que fabriquen armes  per matar a d'altres persones. Fan preguntes perquè necessiten respostes; respostes difícils de respondre quan tu tampoc entens ni pots entendre que, encara avui, passin aquests tipus de coses i s'inverteixin tants i tants milers de diners en quelcom tant cruel, aberrant, insensat, horroròs,...
Els infants tenen més consciència i la tenen més neta perquè quan ets petit comences a rebre i a patir les repressions, les imposicions, les mentides amb les que et van omplint el cervell i que et caldrà crèixer i viure per anar-les eliminant, és a dir, encara no estan del tot manipulats, enganyats ni domesticats i entenen les coses des de la lògica, la senzillesa i, sobretot, des de l'amor vers el que els envolta i les ganes conèixer i descobrir tot aquest entorn tan màgic i ple de vida; per això la natura atrau i crida tant l'atenció de la mainada que d'entrada, se'n meravella i no es capaç de destruir-la perquè prefereix descubrir-la, observar-la i admirar-la. És quan l'adult, prèviament reprimit i carregat de neures i de pors, transmet aquesta repressió i por que l'infant comença a rebutjar i menysprear la natura però això passa al  llarg del periode de creixement dels nens i nenes que creixen reprimits i en aquest tipus d'educació que rebutja el que és natural i justifica les guerres (cal considerar però, que dins d'aquest grup educat sota aquests valors també hi ha nens i nenes que manifesten una forta rebeldia vers aquesta "domesticació" perquè la crida i l'estima vers la natura és més forta en ells/es que el que els volen fer creure)
Atenent doncs a aquesta consciència més pura i innocent que la dels adults, que ja  està més contaminada, hem fet uns tancs que disparen flors car per l'Henoch i el Pau són més lògics que els que maten persones i personetes petites com ells. Com ells raonen, si els tancs disparessin flors el món seria més bonic i la gent estaria més contenta, faria coses més boniques i no es pegaria ni es barallaria ni, tampoc, es mataria.
Aquest és el seu somni, tant de bo es fes real!!!! :)




Comentaris

Joel Artigas ha dit…
Totalment d'acord. És aquesta consciència pura el que els fa més humils, innocents, ..., capaços de veure el món amb uns altres ulls. En aquest aspecte, potser els adults n'hauríem d'aprendre.

Salutacions de dissabte.
Unknown ha dit…
Bon dissabte Joel! És cert i els adults n'hem d'aprendre molt dels infants, si més no a recuperar el nen/a que som. A mi sempre m'ha agradat escoltar i recolzar les idees, propostes i iniciatives dels nens/es, sempre ho havia fet a l'escola quan hi treballava i, evidentment, a casa amb els meus fills; és el que més m'ha fet i em fa aprendre!!!! Aquesta iniciativa del Pau i l'Henoch em va semblar molt encertada i més tenint en compte que el dimecres 21 va ser el dia Internacional per la Pau. Petons sincers!
azucaballero ha dit…
M'ha encantar, gracies per aquestes reflexions.
Petons,
Azu
Unknown ha dit…
Gràcies Azu pel teu comentari i benvinguda al nostre bloc! A mi també m'ha agradat molt com han treballat la plastilina per a expressar el que senten però el que més em satisfà és que tinguin aquest tipus d'iniciatives i aquesta manera de pensar i raonar doncs són els resultats del tipus d'educació que reben i això és el que, realment, m'anima i em dóna forces per a continuar lluitant per educar els meus fills a la meva manera malgrat sigui a contracorrent de la majoria! Petons sincers!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!