El Pau i l’Henoch col·laboradors!

El més matiner de casa és el Pau. Avui però, s’ha despertat el darrer, de ben segur que somniava en quelcom divertit i bonic que la fet romandre més estona al llit!

Quan s’ha despertat, no ha dit res, s’ha vestit i ha començat a fer el llit per iniciativa pròpia i no és pas un llit petit, que consti, perquè l’Henoch i el Pau, gairebé cada nit, dormen amb mi car els agrada més que dormir als seus llits respectius!

Jo em trobava al menjador escombrant i pensava que ell dormia, he sentit passes i he pujar a l’altell per fer-li un petó de bon dia i... m’he quedat bocabadada! Ell solet havia fet el llit!!!! Li he fet un munt de petons i l’he felicitat per ser tan treballador, net i polit com s’ha de ser! M’ha mirat somrient i m’ha dit:

- Mama, estàs contenta oi? Ho posaràs al bloc?

- I tant que si!!!! – li he contestat, baixant les escales per anar a cercar la càmera de fotos.  

Mireu que bé que l’ha fet!!!! D’aquí la seva carona de content i satisfet!

L’Henoch, mentrestant i des de que s’havia llevat, es trobava a l’habitació del Daniel i el Saül arreglant-li una espifiada que ahir, sense voler, li havia fet al Pau, en un joc d’ordinador. També ho ha fet sense que ningú li digués res car li va saber molt greu caure en el joc i perdre el vestuari del personatge que el Pau s’havia esforçat tant per aconseguir. Volia que quan el Pau es despertés, tingués una bona i agradable sorpresa! I així ha estat perquè quan ha baixat tot content per explicar-li a l’Henoch que havia fet el llit solet, s’ha quedat parat de veure que el personatge ja tornava a estar, gairebé, vestit! Què guay!!!! I li ha fet molts petons a l’Henoch per ser tan guapo!!!!

  

Aprendre sota la pressió del càstig o el premi no és correcte ni ensenya perquè, en comptes de gust per fer les coses, el que se sent és disgust i martiri i el que, realment, s’aprèn és a castigar i premiar car és el que, realment, ensenya aquest tipus d’”educació” (si se li pot dir així) perquè s’interioritzen i es repeteixen els models rebuts. Una “educació” basada en la pressió, el xantatge emocional i la por per obligar als menuts a “aprendre i fer les coses” no és educació sinó més aviat domesticació.

Educar és, sobretot, estimar, cuidar i transmetre aprenentatges positius i profitosos que ajudin els fills/es a créixer en harmonia i salut, tot desenvolupant les seves capacitats físiques, emocionals i intel·lectuals per cultivar-se i madurar pel dia de demà, quan vulguin alçar el vol per viure independents.

Quan els infants reben bons estímuls tot ho fan contents i motivats perquè, per ells com ens passava a nosaltres quan érem petits, la vida és una descoberta, un gran joc de pistes on tot s’ha d’aprendre. Qualsevol aprenentatge doncs, es converteix en un joc si s’aprèn a gust, sense pressions i rebent estímuls positius i l’ensenyament no fatiga si el que ensenyem ho transmetem a consciència i, sobretot, contents i gaudint del que fem: ja sigui banyar-nos, fer el dinar, escriure, ballar, calcular, regar l’hort, llegir, cantar, fer els llits,... tot potenciant els sentiments d’estima, alegria i satisfacció per aprendre a saber fer cada dia més coses i sentir-nos capaços de poder-les fer tot compartint-les amb els demés.

Com deia la iaia Cecília, el bon mestre és el que predica amb l'exemple no el que dicta ordres i mana obeir-les sense aturar-se a ensenyar el que s'ha de fer, tot exigint a més a més que es faci bé sinó et caurà un bolet per tonto! Qui estima aprèn, ensenya i obre portes. Qui mana, castiga i premia només reprimeix els sentiments, les capacitats, les il·lusions, els somnis, la llibertat,... tot limitant els aprenentatges i la VIDA!

Gràcies iaia per haver-me cuidat, protegit i ensenyat tantes coses valuoses i importants per poder viure tranquil·la, feliç i en pau malgrat sigui treballant moltíssim, doncs fent-ho a gust tot és un plaure en comptes d'una feina carregosa, cansada i rutinària. Les teves ensenyances les tinc molt interioritzades i practicades, i malgrat ja no siguis amb nosaltres, sempre estàs present perquè estàs en mi, t'estim i et porto a dins iaiona!