Cura i manteniment de l’hort (2)

Fa dies que volíem elaborar cartells amb els noms de les plantes que hi tenim a l’hort perquè d’aquesta manera ens és més senzill distingir-les i aprendre’ns els noms, que n’hi ha molts!!!! Però no sabíem com fer-nos-ho per poder-los protegir de la pluja. L’altre dia, mirant el bloc Au fil des jours, que ens agrada molt, vam veure els cartells que havien fet, són preciosos!
En veure’ls i agafant la idea d’enganxar-los dins d’alguna cosa que tingues vora, vaig pensar que utilitzant plats de plàstic també podrien quedar més protegits. A veure com ens va!

Material necessari
*     Plats de plàstic
*     Fulls de paper
*     Retoladors
*     Cola blanca
*     Punxó i tapís per punxar
*     Filferro

Procés
Hem escrit els noms de les plantes, les hem dibuixat i després hem retallat els cercles.





Tot seguit, els hem enganxat a l’interior dels plats amb cola blanca i també els hem cobert de cola pel damunt perquè quedessin més plastificats i protegits.




















Els hem deixat secar fins que han quedat ben secs i després els hem foradat amb el punxó per poder-hi posar el filferro.

















Finalment, els hem anat a col·locar a l’hort i hem fet un joc que consistia en endevinar la planta atenent a la seva descripció (forma de les fulles i color, tija, grandària...) per poder col·locar-li el cartell corresponent.












Racó d’història
Considerant les dades històriques que tenim avui en dia, fruit dels diferents treballs i estudis realitzats per antropòlegs, historiadors, arqueòlegs,... al llarg de la història de la humanitat, se sap que els primers habitants del planeta van viure durant molts milers anys essent caçadors i depredadors fins el naixement de l’agricultura que va fer que comencessin a deixar de ser nòmades per començar a ser sedentaris donat que la terra, al cultivar-la, els procurava aliment i, a més, havien de cuidar la collita per recollir-ne els fruits.
Segons la història, cap l’any 10000 abans de Crist es van produir una sèrie de canvis climàtics que van fer que les terres s’assequessin per manca de pluja; això va fer que els animals emigressin cercant llocs més adequats per viure i que, en conseqüència, l’espècie humana es trobés amb fortes dificultats per caçar i per trobar fruits, aleshores es va veure obligada a canviar les seves activitats i formes de vida per adaptar-se a la nova situació i sobreviure. Aquests canvis van fer que es comencessin a domesticar els animals i les plantes, naixent així l’agricultura.
El primer període doncs, en que els primers pobladors del planeta eren nòmades i depredadors es coneix com a Paleolític. A partir de l’aparició de l’agricultura i degut als canvis que comporta en els comportaments humans el nou estat sedentari i l’assentament, per tant, dels pobladors canvia el període, és a dir, comença el que en la nomenclatura històrica es coneix per Neolític.
Els canvis més rellevants doncs en els inicis del Neolític són:
*   Els pobladors deixen de ser nòmades i comencen a ser sedentaris.
* Amb la pràctica de l’agricultura l’espècie humana comença a aprendre a dominar i domesticar la natura.
*  Evoluciona en la creació d’eines per llaurar i conrear la terra i també en l’evolució de la ceràmica.
*   Abandona les coves i comença a viure en poblats.
*   La dona pren un paper més rellevant car és qui porta el pes de les feines del camp i qui s’encarrega de la ceràmica.

Us deixem un parell de vídeos per reforçar i ampliar la informació. El primer és una part d’un capítol de la sèrie “Érase una vez el hombre” i és força adient i il·lustratiu perquè els més petits comencin a entendre els conceptes històrics treballats. L’altre és una visió ràpida i força clara de l’evolució de l’agricultura, des dels seus inicis fins l’actualitat.  





I ara parlem de... Els paràsits de l’hort!
La terra, quan està ben conreada i nodrida, produeix antibiòtics i insecticides naturals que protegeixen les plantes contra les plagues. De tota manera, si tot i així apareixen paràsits, hi ha remeis naturals per combatre’ls com per exemple:
*     Plantar tomaqueres amb les cols i els raves per evitar el pugó de terra.
*     El romaní i la sàlvia allunyen les erugues de la papallona blanca.
*     El cànem protegeix els cultius dels escarabats de la patata.
*     La barreja d’infusió de camamilla amb aigua argilosa, va molt bé per ruixar les plantes i prevenir-les del pugó.

Comentaris

lorenzorc ha dit…
ole! lo chulo que ha quedado, que bien se lo pasann los niños y lo mucho que estan aprendiendo con la escuela en casa y bien hecha, enhorabuena y gracias por todo el trabajo que realizas que es de admirar.

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!