Cura i manteniment de l’hort (2)

Fa dies que volíem elaborar cartells amb els noms de les plantes que hi tenim a l’hort perquè d’aquesta manera ens és més senzill distingir-les i aprendre’ns els noms, que n’hi ha molts!!!! Però no sabíem com fer-nos-ho per poder-los protegir de la pluja. L’altre dia, mirant el bloc Au fil des jours, que ens agrada molt, vam veure els cartells que havien fet, són preciosos!

En veure’ls i agafant la idea d’enganxar-los dins d’alguna cosa que tingues vora, vaig pensar que utilitzant plats de plàstic també podrien quedar més protegits. A veure com ens va!

Material necessari

     Plats de plàstic

     Fulls de paper

     Retoladors

     Cola blanca

     Punxó i tapís per punxar

     Filferro

Procés

Hem escrit els noms de les plantes, les hem dibuixat i després hem retallat els cercles.

Tot seguit, els hem enganxat a l’interior dels plats amb cola blanca i també els hem cobert de cola pel damunt perquè quedessin més plastificats i protegits.

Els hem deixat secar fins que han quedat ben secs i després els hem foradat amb el punxó per poder-hi posar el filferro.

Finalment, els hem anat a col·locar a l’hort i hem fet un joc que consistia en endevinar la planta atenent a la seva descripció (forma de les fulles i color, tija, grandària...) per poder col·locar-li el cartell corresponent.

Racó d’història

Considerant les dades històriques que tenim avui en dia, fruit dels diferents treballs i estudis realitzats per antropòlegs, historiadors, arqueòlegs,... al llarg de la història de la humanitat, se sap que els primers habitants del planeta van viure durant molts milers anys essent caçadors i depredadors fins el naixement de l’agricultura que va fer que comencessin a deixar de ser nòmades per començar a ser sedentaris donat que la terra, al cultivar-la, els procurava aliment i, a més, havien de cuidar la collita per recollir-ne els fruits.

Segons la història, cap l’any 10000 abans de Crist es van produir una sèrie de canvis climàtics que van fer que les terres s’assequessin per manca de pluja; això va fer que els animals emigressin cercant llocs més adequats per viure i que, en conseqüència, l’espècie humana es trobés amb fortes dificultats per caçar i per trobar fruits, aleshores es va veure obligada a canviar les seves activitats i formes de vida per adaptar-se a la nova situació i sobreviure. Aquests canvis van fer que es comencessin a domesticar els animals i les plantes, naixent així l’agricultura.

El primer període doncs, en que els primers pobladors del planeta eren nòmades i depredadors es coneix com a Paleolític. A partir de l’aparició de l’agricultura i degut als canvis que comporta en els comportaments humans el nou estat sedentari i l’assentament, per tant, dels pobladors canvia el període, és a dir, comença el que en la nomenclatura històrica es coneix per Neolític.

Els canvis més rellevants doncs en els inicis del Neolític són:

   Els pobladors deixen de ser nòmades i comencen a ser sedentaris.

 Amb la pràctica de l’agricultura l’espècie humana comença a aprendre a dominar i domesticar la natura.

  Evoluciona en la creació d’eines per llaurar i conrear la terra i també en l’evolució de la ceràmica.

   Abandona les coves i comença a viure en poblats.

   La dona pren un paper més rellevant car és qui porta el pes de les feines del camp i qui s’encarrega de la ceràmica.

Us deixem un parell de vídeos per reforçar i ampliar la informació. El primer és una part d’un capítol de la sèrie “Érase una vez el hombre” i és força adient i il·lustratiu perquè els més petits comencin a entendre els conceptes històrics treballats. L’altre és una visió ràpida i força clara de l’evolució de l’agricultura, des dels seus inicis fins l’actualitat.  

I ara parlem de... Els paràsits de l’hort!

La terra, quan està ben conreada i nodrida, produeix antibiòtics i insecticides naturals que protegeixen les plantes contra les plagues. De tota manera, si tot i així apareixen paràsits, hi ha remeis naturals per combatre’ls com per exemple:

     Plantar tomaqueres amb les cols i els raves per evitar el pugó de terra.

     El romaní i la sàlvia allunyen les erugues de la papallona blanca.

     El cànem protegeix els cultius dels escarabats de la patata.

     La barreja d’infusió de camamilla amb aigua argilosa, va molt bé per ruixar les plantes i prevenir-les del pugó.