Reflexions des del meu silenci


Hi ha conceptes abstractes que per molt definits que estiguin no els podrem entendre, realment, fins que no n’experimentem, individualment, el seu significat: l’únic legítim per a nosaltres. M’estic referint a conceptes com ara llibertat. Què vol dir realment? És una paraula que podem entendre per definició? Penso que, en tot cas, podem entendre el sentiment de mancança d’aquest dret que per natura ens correspon. I per la mateixa regla de que no existeix blanc sense negre ens podem fer una idea, bastant encertada, del que vol dir sentir-se lliure. I vivim intentant trobar, gaudir i defensar aquesta llibertat que ens creiem nostra més per convicció i ideologia que no pas per sentiment perquè el desconeixem. Però el significat de llibertat només l’entendrem quan el coneguem, quan l’experimentem en el nostre dia a dia. I per a cadascú/na, dependentment dels seus aprenentatges vivencials, anirà adquirint un significat propi, l’únic i vàlid per a cadascú. És a dir, la llibertat cal sentir-la a flor de pell i no només en certs moments o situacions, estimulats o no per hàbits de plaer compensatori, sinó a cada instant. Aquesta ha de formar part de tu, del teu existir.
Jo no em sento capaç d’escriure una definició del mot en qüestió, però el que si que puc afirmar, des del meu sentir, és que a mesura que vaig alliberant pors, condicionaments socials, normes que mai he acabat d’entendre i que havia volgut creure que havia de fer meves així com moltes altres conviccions, que en el nostre créixer hem anat mamant i interioritzant, em vaig sentint menys condicionada i les meves actituds, per tant, són més lliures perquè surten de la meva espontaneïtat, del meu interior, del meu sentir, del meu jo. I entenc el passat com a part de la meva història, part de mi que ha anat definint la persona que sóc, perquè són les vivències, de tot tipus, les que m’ensenyen a viure, les que em fan aprendre a tolerar, a entendre, a acceptar... I entenc el futur com a quelcom que m’ha de sorprendre en cada moment, no com a quelcom que m’ha de condicionar el viure. Podria dir, que he après a no haver d’entendre el futur, entre altres coses perquè no existeix i no val la pena malgastar el meu present, amb idees o pensaments que condicionen i/o reprimeixen les meves actuacions per por a conseqüències que imagino que esdevindran i, potser, només existeixen en la meva ment.
No puc definir el concepte llibertat però si que experimento, cada dia més, una sensació de pau, equilibri i benestar que em desperta els sentiments d’autoestima, confiança en els meus actes i actituds, autoconcepte positiu... Sentiments que em fan gaudir, en tot moment, de la meva llibertat més pura i natural.
Viure des de l’aquí i l’ara, entès com a present, des de l’acceptació com a única realitat real, pròpiament dita malgrat la redundància, és, de tot el que he après fins ara, el que m’ha proporcionat el gaudi d’aquest sentiment. Aquesta és doncs, la meva no-definició més personal.
Només es pot aprendre a volar volant perquè això, com el nedar, no s’aprèn en els llibres. A mesura que ens deixem anar vivint des del nostre sentir més intern volem perquè no és la sensació física la que ens atrau del vol de l’ocell sinó el gaudi de la seva llibertat que nosaltres anhelem quan la tenim reprimida. A mesura que anem reconeixent-nos des del nostre ser-estar presents comencem a volar. Cada situació viscuda des de l’acceptació i l’aprenentatge empíric, que només l’existir ens pot donar, ens ensenya a delectar aquesta llibertat que tots i totes, per natura, portem a dins.
I volem quan escoltem una música que ens transporta i ens fa viatjar a través de l’espai i el temps, i volem quan vivim situacions inoblidables amb persones que estimem i volem mirant, des de la tendresa més pura, els nostres fills/es i volem quan compartim vivències i volem quan, sols o plegats, ens pixem de riure o plorem abraçats al sentiment de gust que l’alliberació de les llàgrimes que oprimeixen els sentits ens proporciona. Cada instant pot ser un vol si, senzillament, ens deixem anar. No ens calen ales per a volar sinó el convenciment de que estem capacitats/des per fer-ho.
Lídia (Shau'Din). Abril-01




Comentaris

danknoz ha dit…
I es així, gracies per el esforç la lluita i el teu esperit , i que gracies a aixo ens pots transmetre aquets valors, que si no fos per aquesta educació que ens dones, estariem pitjor del que em pogut estar.
Gracies per estar sempre, quant t'em necesitat, encara que en alguns moments no em estat a l'altura i ens em estabellat al terra, oprimint-nos, el nostre sentir o no defensanr el que estimem, o no voler fer cas...
Gracies per ensenyarnos a Volar Somiar Defensar el que creiem segons el nostre criteri, a ser nobles justos i honrads, a no deixarnos intimidar, per 3er persones o veus del mundanal ruido (com tantes vegades has dit). Amb la má al cor, Gracies.
P:D. Gracies per donarnos la vida :)
Lídia ha dit…
Gràcies a tu, Daniel, per ser com ets i per expressar aquests sentiments tan sincers i purs!
(No t'havia contestat abans perquè no havia vist aquest comentari, se'm va passar! ;( Ara bé, haver-lo trobat avui ha estat un gran regal!!!!) T'estim moltíssim, us estim moltíssim als quatre!!!! Guapos més que guapos!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!