La revetlla de St. Joan!

Ahir per la nit, varem celebrar la revetlla de St. Joan però per la tarda ho varem estar preparant tot i, fins i tot, vam fer una coca de pinyons i, també, garlandes!!!!








Pel matí havíem estat cercant informació amb Google sobre la revetlla i el solstici d’estiu per conèixer els orígens d’aquesta festa i vam trobar una pàgina molt interessant[i] on hi havia un joc, informació i la recepta de la coca!
Ens va anar molt bé tot plegat perquè al passar-nos el joc, que era molt senzill, ens van donar un premi que consistia en tres models de banderoles i l’explicació per fer les garlandes amb elles. Ens va agradar tant la idea que vam començar a fer banderoles per poder fer una garlanda ben llarga.

[i] Us deixem l’enllaç per si li voleu fer una ullada.
Havent dinat, vam començar a preparar la coca de pinyons amb la recepta que havíem trobat a petitaxarxa.cat. No hi vam posar fruites confitades perquè no ens agraden gaire però hi vam posar molts pinyons!!!!




Després, ja més entrada la tarda, vam anar al pati per decorar-lo i per preparar la petita foguera que, com cada any, fem car un St. Joan sense el foc seria com un Carnaval sense disfresses. I, és clar, no és el mateix!







Vam estar tan enfeinats, ocupats i il·lusionats que, quan vam acabar, el sol ja se n’havia anat a dormir i aviat va arribar la NIT més curta de l’any, la NIT que s’encén plena de focs, petards i llums de colors per donar la benvinguda a l’Estiu i les gràcies al Sol per portar-nos-el, una NIT d’alegria i festa, música i espurnes de colors, escalfor d’estiu i fonts de llums i guspires, focs d’artifici i petards,... una NIT que, per ser tan diferent a les altres nits, sembla màgica i tot!!!!




Flor de St. Joan


Ens ho vam passar d’allò més bé, vam tirar moltes bombetes i varem encendre moltes bengales. També vam tirar algun petard dels petits i boles de fums de colors rosa, blau, verd,... Els grans encenien els focs d’artifici que feien llums i espurnes de colors molt altes i guays. Tothom celebrava festa a les seves cases i s’escoltaven molt petards arreu; uns més forts i curts, altres més llargs de durada però no tan sorollosos; uns més a prop, altres més llunyans; uns s’enlairaven cap el cel fent un munt de llumetes quan esclataven i altres s’havien de llançar lluny perquè no petessin a les mans. Els pets i trons dels petards es barrejaven amb les diferents músiques que sonaven per totes bandes i costats.
Aquesta nit és màgica perquè tothom sembla content i alegre. La música i els petards s’escolten, al llarg de tota la nit, fins que es fa de dia. Bé, és màgica per uns i terrible per altres perquè els animals s’espanten, sobretot, els gossos i les gosses. Les nostres s’amaguen a dintre de casa o al garatge i no volen sortir de tanta por com tenen les pobres!
Ah! Per cert! La coca ens va quedar boníssima!!!!
Galeria d’imatges. Revetlla 2011









































































































































































































































































Racó d’història. Orígens de la festa de St. Joan i la flama del Canigó.
La Revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23 de juny o la nit del solstici d’estiu, és a dir, la nit que la primavera se’n va perquè l’estiu ocupi el seu lloc.
Aquesta festa és d’origen pagà i se celebrava en honor al solstici d’estiu i al sol. Els focs es feien per purificar i per espantar els esperits malignes. Posteriorment, l’església la va adoptar i canviar, convertint-la en la festivitat de St. Joan
Tot i així però, s’han mantingut al llarg dels segles i dels canvis una sèrie d’elements simbòlics d’aquesta festa i el més destacable és el foc. Les fogueres servien, i encara es manté en molts pobles i barris, per fer neteja de tots aquells trastos vells que ja només fan nosa i cal desfer-se’n. Els mobles i andròmines s’anaven apilant dies abans de la nit de la revetlla formant una pila que el dia 23 semblava una muntanya de tan alta com n’era. Tots els veïns i veïnes sortien al carrer amb taules i cadires envoltant el foc per fer la festa on no hi podia faltar la coca i el cava.
Avui en dia, les fogueres estan molt controlades i ja no se’n veuen tantes com abans, entre altres coses, perquè ja no és una festa on tot el veïnat s’ajunta per celebrar-la, com es feia abans sinó que ara és una festa més particular de cadascú. El petards i els focs d’artifici per contra han augmentat en quantitat i varietat.
La Flama del Canigó
La flama del Canigó és una tradició que va començar cap a mitjans del segle passat i que comença la nit del 22 de juny al cim del Canigó on s’encén una foguera que encendrà moltes fogueres de diverses poblacions catalanes mitjançant una flama, encesa amb el foc del Canigó, que es va transportant entre moltes persones que es van rellevant, al llarg del recorregut, per encendre les diferents fogueres de St. Joan que van trobant pels pobles per on passen.
Racó de poesia
Sant Joan ha arribat,
la primavera ha passat.

La nit de Sant Joan,
la més curta de l´any.

Sant Joan,
El dia més gran.
Per Sant Joan,
el primer bany.

Els focs de Sant Pere,
salta'ls pel darrera.

I els de Sant Joan,
salta'ls pel davant.

Poesia popular dels Pirineus
La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
aventuretes que regala
en una nit fugissera.
Maria Dolors Pellicer
Les fogueres
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.
Lola Casas
A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.
A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu.
Bofill, F; Puig, A; Serrat,F
Sant Joan
Llums, gresca i xerinol.la,
espanta-sogres, piules i coets,
celebrant l’estiu que comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres.
Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor,
d'un munt de fogueres enceses
que cremen rampoines sense valor.
L'un ha donat una cadira,
la mare, un vell tocador,
el fuster, una taula atrotinada,
i jo, el meu cavallet de cartró.
Les flames s'enlairen a la conquesta
d'un ninot de fusta que, al bell munt,
controla aquella gran batalla,
on bé sap que serà l'últim vençut.
Ja només en queden cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dansa al voltant d'un general ja cremat.
I l'estiu tot just desperta,
i encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit emocionat i d'alegria,
d'aquella nit, nit de Sant Joan.
Àngels Torres
Coca de Sant Joan
Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.
Lola Casas
Nit de Sant Joan
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer i
damunt d’ un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,no ens calia i res no ens robava el son...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos'
collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
Joan Manuel Serrat
Xisclen les rodelles a la plaça
i el garbull esdevé cridòria
estem en festa i siulen els coets
engalanant un cel estelat
amb garlandes de colors i de palmeres.

Les fogueres llancen missatges
de flames
a una nit màgica on cremar passats
per deixar pas a uns nous presents
on li farem peticions i desitjos
que ompliran els futurs.

Quantes esperances amarades al cor
que es xiuxiuejaran en veu baixa
perquè els follets del foc
les portin a bon lloc.

Milions de rituals pagans
enmig d’una festa cristianitzada
ompliran les platges
amb els banys rituals
de purificació i homenatge
al solstici d’estiu.

Els quatre elements màgics
es barrejaran amb un ritus
ple d’esperança
en la nova collida.

I acabarà la revetlla
deixant per dema dematí
unes cendres tèbies
que ens recordaran
que em de seguir el camí.

Josep Bonnín
FOC DE SANT JOAN
Els vailets que a l’estiu,
roben la fruita dels horts
i els altres, els que no la roben,
i fins aquells petits monstres
que durant llargues tardes xafogoses
aprenen les lliçons d’història;
tots plegats
i llurs mares i germanes
i les nenes del veïnat
de menys de catorze anys
i algun home escadusser
que diu que estima la família,
però que, en realitat,
no té deu rals per prendre’s un cafè;
tots plegats, repeteixo,
criden desassenyadament
i riuen i s’empaiten
i encenen, incansables,
mants coets i petards
a l’entorn d’un foc de llenya verda,
mànecs d’escombra
i qualque resta de cadira vella.
Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes.
I el poeta,
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l’estimada absent,
ara abatut,
llegeix una novel·la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols.
Miquel Marti i Pol
Cançó final
L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri.
Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.
Tomàs Garcés

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!