Allò que em ve més de gust fer, quan ho podré fer?
Quan sóc a la feina no sempre puc fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Espero sortir de la feina per poder fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
La feina eternitza perquè no paro de pensar en tot allò que hauré de fer abans de poder fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Surto de la feina i observo, des de la finestra del meu estimat automòbil aturat entre fums i aromes contaminants, les repetides cares automobilitzades del meu voltant i començo a conscienciar-me, cada dia hi ha més trànsit!, de que no tindré temps per poder fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Gairebé una hora de camí i, a més a més, aquell imbècil que m’ha fet pujar el cor a la gola amb aquell avançament tan imprudent. Encara em sento tremolar! I encara no he començat a fer tot allò que he de fer abans d’anar a dormir; cada vegada sóc més conscient que no podré fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Deixo les coses de la feina i el portàtil al costat de l’ordinador que tan bé sap manipular la Joana. Quin orgull de nena! Tan petita i mira tot el que sap fer! Si és que ja ho diuen les males llengües “cada dia neixen més espavilats els nens” però en pronunciar aquestes paraules oblidem les hores que la Joana s’ha passat davant de les pantalles mentre el pare i la mare continuen treballant per poder pagar els crèdits que demanen al banc per a poder comprar-li amics electrònics, doncs quan arriben a casa no tenen temps de jugar amb ella perquè perdrien el poc temps que tenen per fer tot allò que han de fer abans de poder fer ... allò que MÉS els ve de gust fer!
Si, la Joana manipula molt bé l’ordinador, el vídeo, ... i la play i jo fa deu minuts que he arribat a casa i encara no he començat a fer tot allò que he de fer abans de fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Les 20:10, les 21:10, les 22:10 i encara no he recollit l’assecadora, ni he planxat la roba que ens hem de posar demà. Espero que no se m’hagin tornat a refredar les pizzes que tinc dins el microones. Les 22:35 que bé que van aquests menjars preparats... L’assecadora! La planxa! No t’aturis que el temps vola i, com cada dia, no podré fer ... allò que MÉS em ve de gust fer!
Sóc al sofà; no sé quantes hores deu fer que m’he adormit. Que detallista i encantador que és en Jaume m’ha tapat amb la manta abans d’anar-se’n al llit i jo... sembla mentida! El portàtil encès i l’informe urbanístic per acabar i això que no vaig perdre ni un minut perquè volia tenir temps per fer... allò que MÉS em ve de gust fer!
Baixo les escales per estirar-me al llit i aprofitar les dues hores que falten per a què soni el despertador abans d’anar a treballar. No em convé quedar-me adormida al sofà, cada dia em fan més mal les cervicals i l’esquena, hauré de tornar a l’especialista per a què em recomani algun calmant doncs aquests dolors em fan treballar amb lentitud i no em queda temps per fer... allò que MÉS em ve de gust fer!
Encenc el llum de la tauleta, no em puc adormir. Cada nit el mateix! i les pastilles contra l’insomni sembla que ja no em fan ni efecte; tot i que el metge, el mes passat, em va augmentar la dosi, encara no m’he aconseguit adormir! I és clar! Com m’he d’adormir si tinc el cap ple de preocupacions; el que no sé és com encara perdo el temps pensant en... allò que MÉS em ve de gust fer!
A vegades, potser hauríem d’intentar no esperar els pocs moments que ens deixen per fer ... allò que MÉS ens ve de gust fer! perquè a força de prioritzar altres coses anem cremant la vida deixant que les pròpies cendres enterrin la nostra ànima que tan clar té... allò que MÉS ens ve de gust fer!
Lídia (Shau'Din). Estiu 2002
Aquest relat-reflexió el vaig escriure l’estiu que vaig decidir demanar-me l’excedència per deixar de treballar a l’escola i dedicar-me, plenament, a la cura, atenció i educació dels meus fills, doncs era el que més em venia de gust fer!!!!
Comentaris