Estimant la vida i la llibertat

Nomenem quefir de llet al producte làctic, semblant al iogurt, que obtenim en fer fermentar la llet per l'acció dels grans de quefir.  Els grans de quefir són microorganismes formats per distints llevats, bacils, lípids i proteïnes agrupades en una matriu nomenada kefiran.  D'aspecte  recorden a la coliflor però la seva textura és gelatinosa i tova; viuen en la llet crua, tot reproduint-se per això, normalment, les persones que tenim quefir en podem donar a qui ens en demana. Aquests nòduls fermenten els hidrats de carboni (lactosa) tornant-los directament assimilables per l'organisme, per això és molt recomanable quan es pateixen trastorns o malalties de l'aparell digestiu, com ara les úlceres d'estómac, digestions pesades, estrenyiment, ..., doncs la seva acció depurativa en el tub digestiu i en la resta de l'organisme n'afavoreix la cura i la salut. El quefir fermenta la llet principalment pels bacteris i llevats, a diferència del iogurt que n...

Motivar els fills/es a cuinar també és sorprendre'ls amb unes postres que no s'esperen i que, de ben segur, voldran repetir i elaborar per a saber com es fan! Les postres a més de motivar-l@s a cuinar també els/les motiva a aprendre i a adquirir coneixements sobre nutrició i sobre història si atenem a l'origen i a les propietats nutritives dels seus ingredients, tot fent-los prendre consciència de la importància que té l'alimentació en la salut del cos. - He preparat unes postres que penso que us agradaran molt! - Què és? Uala!!! Que bé! Mousse de xocolata!!!!! Aprofitant la sorpresa i l'alegria, pregunto: - Voleu conèixer la llegenda de la xocolata? - Siiiii!!!! -Doncs pareu bé les orelles que començo!  Quetzalcóatl i Tezcatlipoca Explica una llegenda dels indis asteques que vivien a Centreamèrica que el déu bondadós Quetzalcóatl, representat com una serp emplomada, va baixar a la Terra a través d'un raig de llum i va adoptar forma humana p...

El magraner (Punica granatum)  és originari de Pèrsia però, des dels temps antics, es va adaptar molt bé al clima mediterrani i es pot trobar en tot el litoral, tant en els jardins i horts com silvestre en les zones verges. És un arbre que té forma arbustiva i no acostuma a passar dels 5 metres. Les seves fulles són d'un verd intens i lluent, enteres, peciolades i caduques. Floreix en primavera i, durant l'estiu, el calze de les flors va creixent, rodó i gros, formant els fruits o les magranes. Les seves flors són molt vistoses, bastant grosses però no oloroses; tenen els pètals taronges i/o vermells i les anteres, dels seus nombrosos estams, són grogues. El seu fruit, la magrana, és força nutritiu pel seu aporti vitamínic i el seu alt contingut en ferro, a més, té propietats  terapèutiques antibiòtiques i desinfectants. És un fruit rodó i bastant gros amb una pell dura i gruixuda que serveix per preparar infusions indicades per combatre la diarrea i la c...

Imatge trobada a Google "El yoga es una ciencia integral de la salud, una psicología práctica, una actitud de vida, una medicina natural y un solvente método para acopiar las energías dispersas. Incluye un gran número de técnicas psicofísicas y psicomentales para hacer posible el mejoramiento humano. Estas técnicas tienen un alcance preventivo, terapéutico y recuperativo, pero el yoga no es sólo una terapia natural, sino, básicamente, un método de autorrealización" Ramiro A. Calle Hi ha diferents tipus de ioga: el ioga radja  o ioga de la ment; el ioga jnana  o ioga de la saviesa i el coneixement; el ioga laya  o ioga de les energies equilibrades; el ioga mantra  o ioga del so i d'altres més que podríem nomenar però jo no els conec ni els he practicat per a poder-ne parlar. Ara bé, si que us puc parlar dels beneficis del ioga hatha  o ioga de les postures, la respiració i la relaxació car el practico des de fa anys, doncs el ritme accelerat i d...

Tot i que és molt jove, tenint en compte que les oliveres viuen molts d'anys, la nostra ens ha regalat enguany un bon grapat d'olives (que han sortit boníssimes!!!!) L'olivera (Olea europaea)  és un arbre originari d'Àsia, de fulla perenne i molt resistent, que creix lentament però té una vida molt llarga. El seu tronc és gruixut i irregular, sobretot els de les oliveres velles que són molt curioses de veure perquè adopten formes molt retorçades i sorprenents.  La fusta de l'olivera és molt apreciada per la seva duresa i resistència i sempre s'ha usat molt per fer estris de cuina i mobiliari. Bol fet a mà amb un tros de tronc d'olivera En la indústria del moble, sobretot artesà, i en ebenisteria és una fusta molt valorada i amb la que s'hi fan treballs molt acurats. Les flors de l'olivera, petites i blanques, creixen agrupades formant penjolls com el raïm. Hi ha molts tipus d'oliveres i es reconeixen sobretot per la va...

Ara és època de taronges i mandarines i cal aprofitar-ho perquè els cítrics, en general, són molt nutritius i saludables, a més els seus sabors, entre l'àcid i el dolç, són molt agradables al paladar. Sembla ser que la majoria dels cítrics són originaris de les regions tropicals i subtropicals d'Àsia i que la seva extensió arreu del món es deu a diferents fets històrics com les expedicions d'Alexandre el Magne, l'expansió dels àrabs, les Croades i les expedicions i viatges dels portuguesos i els espanyols. Segons Fray Bartolomé de las Casas, Cristòfol Colon, en el seu segon viatge a Amèrica, va portar llavors de taronges, llimones i poncems que van ser sembrades en els primers assentaments dels colonitzadors. I que va ser en aquells viatges quan es van descobrir les propietats antiescorbútiques de la llimona. A mitjans del segle XVII els cítrics ja es cultivaven en tots els territoris colonitzats. Les taronges dolces van ser introduïdes en la península ib...

La calèndula (Calèndula officinalis) és una planta herbàcia i rústica procedent de les terres de l'antic Egipte. Va ser introduïda a Europa en l'edat mitjana i es cultivava, principalment, en convents i monestirs. Actualment però, creix silvestre en zones càlides i temperades d'arreu donat que és de fàcil creixement i es propaga per les seves llavors malgrat no es cultivi expressament. Ara bé, si la volem plantar, perquè no en tenim, és recomanable fer-ho entre març i abril. És una planta forta i resistent que s'adapta a diferents climes, suportant sequeres i/o gelades, encara que creix millor en les zones càlides arribant a fer fins a 50cm d'altura. Des de fa segles, la calèndula és molt apreciada per les seves virtuts medicinals doncs és antiespasmòdica, antiinflamatòria, antibiòtica, antisèptica, anti-verinosa i cicatritzant, és a dir, actua sobre les diferents afeccions cutànies provocades per picades d'insectes, cremades, èczemes, ferides i/o irritac...

Les figues són un fruit molt nutritiu amb un alt valor energètic per la qual cosa va molt bé menjar-ne quan ens sentim dèbils degut a l'esgotament físic o mental. Contenen molt calci, magnesi i potassi; glucosa; vitamines; greixos i enzims i el seu consum reforça el sistema nerviós i el cervell. És una fruita que està indicada per a tractar la gastritis perquè té un efecte calmant en la irritació de les mucoses digestives. També és un bon remei per a combatre l'estrenyiment pels seus efectes laxants, sobretot quan el fruit és madur. Remei laxant : Posar 150 gr de figues seques en remull, deixar-les tota la nit i consumir-les, pel matí, en dejú. Que gaudiu d'un bon cap de setmana, un xic més fresquet que aquests darrers però!!!!

Fa uns dies, uns veïns ens van portar un pot ple de camamilla que acabaven de recollir del seu hort. Nosaltres n'havíem tingut però ara ja no en tenim i els ho vam agrair, a més, no ens ho esperàvem! En tornarem a plantar perquè ens cal engrandir el jardí medicinal!!!!   La camamilla (Matricaria chamomilla)  és una planta aromàtica de fulla perenne que es troba en tot el litoral mediterrani i acostuma a créixer en prats, vores de camins, camps no llaurats,..., però també és molt habitual veure-la en horts i jardins donat que el seu cultiu és fàcil i va molt bé tenir-la a casa, si es pot, perquè té moltes propietats medicinals, sobretot pels trastorns digestius. No acostuma a créixer més de 30 cm. Al llarg de la tija hi té nombroses fulles dividides i a dalt de tot hi neix la flor.  Les seves flors són com petits botons que recorden les margarides, amb l'interior groc, bombat i envoltat de lígules blanques. Aquesta és la part de la planta que es sol utilit...

Segons un antic i savi proverbi, "on hi entra el sol, no hi entra el metge!!!!" El sol ens proporciona l'energia, la llum i el calor, vitals i absolutament necessaris perquè hi hagi vida en el nostre planeta, és a dir, sense ell la mare terra no podria crear ni mantenir vida vegetal ni animal. Els raigs solars doncs, exerceixen una influència molt gran sobre les funcions del nostre organisme  i els altres organismes naturals. Omplen l'espai de llum, escalfen i acoloreixen la terra i ens vitalitzen i depuren l'organisme, tot enfortint-nos el sistema nerviós. Dit a grans trets, la llum solar està composada de radiacions que en travessar un prisma es dispersen generant els 7 colors de l' arc en ciel, però formen la llum blanca quan estan junts.  Les radiacions infraroges i les ultra-violeta no les podem veure perquè la vista no les pot captar però són molt importants. Els raigs infrarojos són sobretot calòrics i malgrat no tinguin un gran poder...