Estimant la vida i la llibertat

Imatge trobada a Google   A la alegre ciudad de los niños en una ocasión llegaron tres magos: al primero llamaban Atacepillos, al segundo decían Sietecilindros y al tercero apodaban Nomelotrago. Por un lado y otro hicieron su magia, números preciosos de gran colorido, y los niños decían: "Muchísimas gracias por este espectáculo tan divertido". No obstante pensaban: "¡Qué magos tan raros! ¿Serán magos buenos? ¿Serán magos malos?". (Eso lo sabría sólo un adivino.) Cuando llegó el día de su partida los magos rogaron, muy de mañana, que al acto final de la despedida fueran a la plaza niños y niñas para dirigirles esta proclama: "Estaremos siempre muy agradecidos porque nuestro arte habéis admirado, y os concederemos, antes de irnos, un único deseo como regalo... Ese deseo, sea grande o sea pequeño, se cumple seguro, os lo prometemos". (¿Qué decís ahora? ¿Qué dices a eso?) Los niños se pusieron un rato a pensar qué es lo que ...

El vell pirata  és un dels contes que més agradava a en Daniel i en Saül quan eren petits. Ara, el gaudeixen els vailets de casa car té unes il·lustracions molt ben treballades i plenes de detalls i, a més, la història que ens explica els fa entendre el gran valor que tenen les petites coses fetes amb amor i bones intencions, així com també el valor de l'amistat, independentment de la diferència d'edat o altres diferències doncs totes les persones tenim coneixements, qualitats, sensibilitat i altres aspectes positius que podem oferir i compartir amb les altres si som sinceres i ens respectem en la nostra diversitat perquè posem voluntat a entendre'ns i compartir, per a relacionar-nos i enriquir-nos de manera sana, positiva, tolerant i educada, sense necessitat de competir. El vell pirata Jack, el vell pirata, viu a la vora del llac. Ara ja no té un vaixell, sinó que és propietari d'una casa. Aquí la teniu. En Jack és la persona més intractable que u...

Aquests darrers dies hem estat observant l'esclat de les flors de la mimosa (Acacia dealbata)  i també els canvis que s'han anat produint en la capçada de l'arbre tant pel que fa a la seva forma com al seu color, doncs el verd de les seves dansarines fulles ha anat desapareixent per donar pas a l'amalgama de grocs que ens va oferint a mesura que obre les seves poncelles per convertir-les en flors que, ben obertes, són d'un groc tan intens i resplendent que, fins i tot, "il·luminen" la bella capçada en la fosca nit! Contemplem la seva bellesa; ens deixem acaronar per les seves fulles que ens fan pessigolles, sobretot per sota del nas!; gaudim el dolç aroma de les seves flors que ens arriba, cada matí, en obrir la finestra de l'habitació; observem la morfologia de les seves fulles, flors i fruits; cerquem informació per saber i conèixer més aquest arbre ornamental d'origen australià; llegim poesies, inspirades en la seva bellesa, i les com...

Els nens de l'aire El món és ple d'éssers invisibles. Viuen en els rierols, en els boscos o en les grutes, on no els podem veure. Hi ha petites fades, nans minúsculs com ratolins, follets petits i grassonets que només pensen en fer trapellades. I tots tenen fills als quals estimen i en prenen cura, fills que viuen en les seves llars fins que creixen, com passa entre nosaltres, els humans. Però, a vegades, un d'aquests nadons va a parar a un lloc equivocat. Hi ha moltes històries així. Històries d'una fada que va néixer en una família humana i que cada vegada que esternudava omplia el seu bressol de perles. O d'un follet que es va colar en una casa i no va haver-hi manera de poder conviure amb ell perquè remenava i desendreçava els calaixos o llançava globus d'aigua a la gent que passava pel carrer, des de la finestra. I aquest conte parla d'una de les vegades en que un nen d'un altre món va venir a parar al nostre. Va ser una noia qui el ...

En la dècada dels 70, Jacques Massacrier ja ens explicava, en el seu llibre "Tornem a viure" , la importància de viure en equilibri i harmonia amb la natura, tant pel que fa a la salut, física i mental, personal de cadascú, com pel futur del  benestar social, però, sobretot, pel que fa a la protecció de la nostra Mare Terra. I si per aquelles èpoques preservar i protegir la natura ja era necessari, en aquests moments és imprescindible i vital perquè en depenem totalment. Si el ser humà deixés d'existir, el regnes mineral, vegetal i animal es desenvoluparien més però si només un sol d'aquests tres regnes deixés d'existir, el ser humà no podria viure perquè els necessita als tres per la seva supervivència. Dels anys 70 fins els nostres dies, els índex de contaminació (a tots nivells: pol·lució, deixalles, lumínic, acústic,...) han augmentat moltíssim i, per altra banda, els espais verges i naturals han disminuït pels nombrosos desastres ecològics causats en ...

Ara que plou pel silenci del mar i que sentim com l'esperit rebel mescla l'oblit amb la pluja, obrirem els balcons a una altra tarda, a un jardí desolat i solitari. Ens reveurem infants, devastadors de platges i camins, o potser homes una mica més tendres al crepuscle perquè estimem per primera vegada, i en l'oci malaltís d'aquest retorn hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida i el que hem perdut dia a dia i arreu pels vells jardins oblidats de la pluja. Miquel Martí i Pol Bon cap de setmana!!!!

Estampació amb  témperes. Daniel (2001) Paisaje La tarde equivocada se vistió de frío. Detrás de los cristales turbios, todos los niños, ven convertirse en pájaros un árbol amarillo. La tarde está tendida a lo largo del río. Y un rubor de manzana tiembla en los tejadillos. Federico García Lorca Quan arriba setembre, l'olor de tardor ja és a prop...        parlem de la tardor, dels canvis que comencem a percebre perquè l'estiu ja comença a acomiadar-se; parlem dels colors; dels bolets i de les fulles que cauen, tot fent-nos gaudir quan les trepitgem o, fins i tot, ens hi amaguem de tantes com n'hi ha quan anem al Montseny; parlem dels dies que "s'escurcen", de la màniga llarga, dels pantalons llargs i dels mitjons que ens haurem de tornar a posar; de les castanyes i les carbasses i, també, de la castanyera!; parlem de les sensacions quan l'estiu s'acaba donant pas a la tardor,...           ...

L'altre dia llegia aquesta reflexió de l' Ismael Serrano  sobre els/les cantautors/es i molts són els records, amb nostàlgica enyorança, que em venien a la ment! Records d'uns temps on aquestes poesies cantades amb l'acompanyament d'una guitarra, m'explicaven aquelles veritats que la gent del barri, normalment, callava; cançons, plenes de consciència i humanitat, que enfortien els meus principis i m'encoratjaven a lluitar per un món més racional, solidari i tolerant. Un món utòpic per a molts i moltes però possible i real per a les persones que el somniem i el volem! Són cançons que m'han acompanyat sempre i, sobretot, aquests darrers anys que ens han tocat viure de foscor i por per tot el mal que ens han fet i exercit, als meus fills i a mi, sense haver-ho demanat ni haver-ho pogut evitar; cançons que m'han ajudat a aixecar l'ànim quan no me'n quedava gens i que m'han ajudat, també, a fer comprendre als meus fills grans el per què...