Estimant la vida i la llibertat

La Babbitty Rabbitty i la soca riallera, un conte de J.K. Rowling... Fa molt i molt de temps, en un país llunyà, vivia un rei neci que va decidir que tindria poders màgics ell i prou. Per aconseguir-ho, va manar al cap del seu exèrcit que formés una brigada de caçadors de bruixes i els va proporcionar una canilla de ferotges gossos negres de caça. Al mateix temps, el rei va fer llegir bans a tots els pobles i totes les viles del país: "El rei busca un mestre de màgia". No hi va haver cap bruixa ni cap bruixot de veritat que s'atrevís a oferir-se per cobrir la plaça perquè tots s'amagaven de la brigada de caçadors de bruixes. Però un xarlatà astut sense poders màgics va veure-ho com una oportunitat per enriquir-se i es va presentar a palau assegurant que era un bruixot de mestria extraordinària. Va fer uns quants trucs senzills que van convèncer el rei neci que posseïa poders màgics, i tot seguit va ser nomenat gran encantador en cap i professor particular de ...

Il·lustració: Iraida Llucià Bagüés De la llegenda de Sant Jordi se n'han fet moltes adaptacions, sobretot per a treballar-la amb els infants. Aquesta que transcriuré a continuació és la breu adaptació que en va fer en Jordi Vinyes  l'any 1986 i que va ser editada per La Galera, S.A. Editorial dins de la col·lecció La sirena. La llegenda de sant Jordi Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar. El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals. Però arriba un dia que ja no queda cap animal i, llavors, el poble acorda que, abans que no mati tothom, cada dia per sorteig, li donaran una...

  Enguany hem gaudit d'una Diada ben tranquil·la i profitosa. Hem estat mirant els llibres de les diferents parades que hi havia en la plaça del Monestir de St. Cugat i n'hem comprat dos, un de dinosaures que l'ha escollit el Pau i un altre de contes que conté il·lustracions curioses i atraients, fetes per diferents il·lustradors, que ha cridat l'atenció de l'Henoch. Hem passejat pels voltants del Monestir, tot escoltant música en directe mentre gaudíem del sol i l'ambient relaxat però alhora festiu de la plaça i després hem anat a Barcelona per visitar el roserar del Parc Cervantes, en el districte de les Corts, car hi ha molts tipus de rosers d'arreu del món; hem pensat que era un bon dia per visitar-lo per tal de poder veure i olorar diferents roses de totes mides i colors! La nostra Diada d'aquest 23 d'abril del 2013!

  Daniel, Saül, Henoch , Pau i Lídia! ;)

Feliç Diada per a tots i totes, tant si sou persones que respecteu i estimeu la llengua i la cultura catalana perquè el respecte a la diferència i a la integració us enriqueix i forma part dels vostres principis, valors i manera de ser, com si sou persones que ens ataqueu, tot destruint i menyspreant el nostre entorn i la nostra essència tan rica, humana i necessària malgrat no ho reconeguin els i les que no ens toleren per les nostres diferències lingüístiques, històriques i, sobretot, culturals! " Desde que dejé Líbano en 1976 para instalarme en Francia, cuántas veces me habrán preguntado, con la mejor intención del mundo, si me siento "más francés" o "más libanés". Y mi respuesta es siempre la misma: "¡Las dos cosas!" Y no porque quiera ser equilibrado o equitativo, sino porque mentiría si dijera otra cosa. Lo que hace que yo sea yo, y no otro, es ese estar en las lindes de dos países, de dos o tres idiomas, de varias tradiciones culturales....

Quan el Daniel i el Saül eren bebés, i parlo de fa 20 anys enrere, també es va posar de moda un mètode com el de l'Estivill  per a dormir els bebés    (suposo que el llibre que, aleshores, estava en la tauleta de dormir de molts pares i mares, estressats i inexperts, també era d'ell perquè deia i es basava en el mateix). En aquella època, jo treballava a l'escola i el meu entorn immediat estava format majoritàriament per mestres i professionals del món social i educatiu, persones, moltes joves, que començàvem a treballar, independitzar-nos i crear les nostres llars i famílies. Persones amb il·lusió i ganes però inexpertes encara, doncs ens quedava molt per viure i aprendre, sobretot, dels errors propis i d'altri! Recordo aquells primers anys, sense fills, plens de cursets, concerts, manifestacions, reunions, lluites en defensa de l'escola activa i inclusiva,..., tots i totes amb un esperit molt fort per a canviar "el món", tot cercant alternatives al t...

cada dia és el dia de la mare, tant per qui té els fills com per qui no els té! Vinyeta trobada al Facebook de Lauro Mena

Aquesta matinada arribaven el Saül i el Daniel de Màlaga! Quines ganes tenien l'Henoch i el Pau de veure'ls, des de que van marxar per anar a veure els seus amics malaguenys! Ahir van estar tot el dia molt emocionats perquè el compte enrere d'aquests 9 dies ja s'havia acabat però, també val a dir, que és el dia que se'ls va fer més llarg doncs, sabent que ja tornaven, estaven molt pendents del rellotge, sobretot per la tarda! Estaven tan contents que van voler preparar una sorpresa per rebre els seus germans i l'Henoch va pensar que un pastís de carabassa els podria agradar molt! - Segur que quan arribin tenen molta gana perquè el viatge és llarg i triguen molt, oi mama? - va dir tot convençut! A més, feia uns dies que havíem comprat la carabassa per fer un pastís però encara no havíem trobat el moment i suposo que per mor d'això hi va pensar. I dit i fet, ens hi vam posar! El primer que vàrem fer va ser cercar una recepta perquè fins ara amb la...