Jardí medicinal: La camamilla!

Fa uns dies, uns veïns ens van portar un pot ple de camamilla que acabaven de recollir del seu hort. Nosaltres n'havíem tingut però ara ja no en tenim i els ho vam agrair, a més, no ens ho esperàvem!

En tornarem a plantar perquè ens cal engrandir el jardí medicinal!!!!

 

La camamilla (Matricaria chamomilla) és una planta aromàtica de fulla perenne que es troba en tot el litoral mediterrani i acostuma a créixer en prats, vores de camins, camps no llaurats,..., però també és molt habitual veure-la en horts i jardins donat que el seu cultiu és fàcil i va molt bé tenir-la a casa, si es pot, perquè té moltes propietats medicinals, sobretot pels trastorns digestius.

No acostuma a créixer més de 30 cm. Al llarg de la tija hi té nombroses fulles dividides i a dalt de tot hi neix la flor. 

Les seves flors són com petits botons que recorden les margarides, amb l'interior groc, bombat i envoltat de lígules blanques. Aquesta és la part de la planta que es sol utilitzar, principalment per a preparar infusions. Les flors s'acostumen a collir en aquesta època i s'han de fer assecar en un lloc airejat i sec per a la seva posterior utilització.

La principal virtut de la camamilla és la seva acció antiinflamatòria que, sumada a les altres propietats medicinals que té, la fan molt recomanable per a tractar la gastritis i les úlceres d'estómac. 

És un bon sedant per a calmar el dolor i afavoreix la curació de les ferides. Ajuda a combatre l'asma i també va bé per relaxar-se abans de dormir, sobretot la mainada quan els costa adormir-se per alguna raó.

Les seves principals propietats i els seus usos més freqüents són:

Digestives: Està indicada per a tractar indigestions, nàusees, digestions pesades, còlics,..., doncs calma el dolor i estimula les secrecions digestives.

Antiespasmòdiques: Relaxa els músculs de l'intestí tot calmant els dolors produïts pels espasmes estomacals. També calma el dolor menstrual.

Estimulants: Té propietats aperitives que estimulen la gana en casos de desgana.

Carminatives: Afavoreix l'expulsió de gasos intestinals.

Vermífugues: Ajuda a combatre i expulsar paràsits intestinals.

Hepàtiques: Està indicada per a tractar els còlics biliars i els trastorns d'obstrucció hepàtica.

També s'usa per a netejar i calmar els ulls quan estan irritats, tot aplicant-hi unes gases amarades d'infusió tèbia. 

Esbaldir els cabells rossos amb infusió de camamilla és una bona opció si es volen aclarir i fer brillar més.

Normalment es pren en infusió fent coure els botons florals en aigua però també es poden preparar tisanes més adients per a tractar gasos, indigestions i espasmes estomacals. La tisana es prepara combinant 1g de camamilla, 1g de fonoll, 1g d'anís verd i 1g d'alcaravia per tassa d'aigua.

Finalment, dir que es sabut que les infusions d'aquesta planta ja es prenien en el segle I aC per a combatre les malalties del sistema digestiu i era una planta molt apreciada per les seves propietats depuratives i sedants!

La Manzanilla. Anònim del segle XV