Estimant la vida i la llibertat

Veure la pel·lícula "The Croods" ha motivat molt els petits de casa a voler conèixer i saber, més característiques i qüestions, sobre els primers pobladors de la Mare Terra. A partir de la visualització s'han fet i han fet moltes preguntes sobre la prehistòria que anem resolen, tot cercant informació i fent activitats al respecte per tal d'entendre i assolir millor els continguts específics que anem treballant de les àrees de CMN i CMS. La visita al Museu de l'ICP Miquel Crusafont  els ha ajudat a entendre més per què es poden saber coses d'un passat tan llunyà i com n'és d'important la funció i la labor dels paleontòlegs i els arqueòlegs pel que fa als estudis i recerques.  Val a dir que els "Croods" no només ens estant fent treballar aspectes de les àrees de coneixement del medi social i natural, sinó que també ens han motivat a treballar i reforçar la llengua anglesa perquè la cançó "Shine Your Way" de la ...

Els infants interpreten el que observen segons la seva pròpia visió del món que els envolta i en funció de les seves experiències vivencials i dels coneixements que van adquirint a partir de les preguntes que es fan i que fan, així com també de les respostes que n'obtenen en les converses que estableixen a partir de les seves inquietuds per saber, conèixer i aprendre. Si volem que els seus aprenentatges siguin significatius i els puguin integrar de manera correcta i positiva, els continguts s'han d'escollir en funció de l'interès que desperten en la mainada atenent al seu procés evolutiu individual, a la seva curiositat i a les seves necessitats d'aprenentatge sorgides del propi interès però atenent també a l'ensenyament/aprenentatge dels continguts marcats des de les diferents àrees del currículum de primària. Per aquesta raó i aprofitant l'interès que l'Henoch i el Pau tenen per aprendre "coses" dels cavalls, he preparat la següent unita...

Nevada del 23 de febrer 2013. Roure de casa! Res passa perquè si. Tot té una explicació.  Res és inevitable. Tot ha de succeir.  Res és fatídic. Tot és evitable.  Res és anecdòtic. Tot és circumstancial.  Res és irrepetible. Tot es pot repetir.  Res es repeteix. Tot torna a començar.  Res és repetible. Tot es pot millorar.  Res és immediat. Tot té el seu procés.  Res és casualitat. Tot és causalitat.  Res és coincidència. Tot és coincident.  Res és un misteri. Tot és evident.  Res és impossible. Tot és realitzable.  Res és veritat. Tot és mentida.  Res és mentida. Tot és veritat.  Res és etern. Tot comença i tot acaba.  Res desapareix. Tot és etern.  Res és absolut. Tot és efímer.  Res és nostre. Tot és de tots.  Res és res. Tot és significatiu.  Res és tot. Tot és res.  Res és res. Tot és tot.  ...

Tot i que és molt jove, tenint en compte que les oliveres viuen molts d'anys, la nostra ens ha regalat enguany un bon grapat d'olives (que han sortit boníssimes!!!!) L'olivera (Olea europaea)  és un arbre originari d'Àsia, de fulla perenne i molt resistent, que creix lentament però té una vida molt llarga. El seu tronc és gruixut i irregular, sobretot els de les oliveres velles que són molt curioses de veure perquè adopten formes molt retorçades i sorprenents.  La fusta de l'olivera és molt apreciada per la seva duresa i resistència i sempre s'ha usat molt per fer estris de cuina i mobiliari. Bol fet a mà amb un tros de tronc d'olivera En la indústria del moble, sobretot artesà, i en ebenisteria és una fusta molt valorada i amb la que s'hi fan treballs molt acurats. Les flors de l'olivera, petites i blanques, creixen agrupades formant penjolls com el raïm. Hi ha molts tipus d'oliveres i es reconeixen sobretot per la va...

  Daniel, Saül, Henoch , Pau i Lídia! ;)

Ara que plou pel silenci del mar i que sentim com l'esperit rebel mescla l'oblit amb la pluja, obrirem els balcons a una altra tarda, a un jardí desolat i solitari. Ens reveurem infants, devastadors de platges i camins, o potser homes una mica més tendres al crepuscle perquè estimem per primera vegada, i en l'oci malaltís d'aquest retorn hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida i el que hem perdut dia a dia i arreu pels vells jardins oblidats de la pluja. Miquel Martí i Pol Bon cap de setmana!!!!

Feliç Diada per a tots i totes, tant si sou persones que respecteu i estimeu la llengua i la cultura catalana perquè el respecte a la diferència i a la integració us enriqueix i forma part dels vostres principis, valors i manera de ser, com si sou persones que ens ataqueu, tot destruint i menyspreant el nostre entorn i la nostra essència tan rica, humana i necessària malgrat no ho reconeguin els i les que no ens toleren per les nostres diferències lingüístiques, històriques i, sobretot, culturals! " Desde que dejé Líbano en 1976 para instalarme en Francia, cuántas veces me habrán preguntado, con la mejor intención del mundo, si me siento "más francés" o "más libanés". Y mi respuesta es siempre la misma: "¡Las dos cosas!" Y no porque quiera ser equilibrado o equitativo, sino porque mentiría si dijera otra cosa. Lo que hace que yo sea yo, y no otro, es ese estar en las lindes de dos países, de dos o tres idiomas, de varias tradiciones culturales....

L'altre dia llegia aquesta reflexió de l' Ismael Serrano  sobre els/les cantautors/es i molts són els records, amb nostàlgica enyorança, que em venien a la ment! Records d'uns temps on aquestes poesies cantades amb l'acompanyament d'una guitarra, m'explicaven aquelles veritats que la gent del barri, normalment, callava; cançons, plenes de consciència i humanitat, que enfortien els meus principis i m'encoratjaven a lluitar per un món més racional, solidari i tolerant. Un món utòpic per a molts i moltes però possible i real per a les persones que el somniem i el volem! Són cançons que m'han acompanyat sempre i, sobretot, aquests darrers anys que ens han tocat viure de foscor i por per tot el mal que ens han fet i exercit, als meus fills i a mi, sense haver-ho demanat ni haver-ho pogut evitar; cançons que m'han ajudat a aixecar l'ànim quan no me'n quedava gens i que m'han ajudat, també, a fer comprendre als meus fills grans el per què...

La Mediterrània és un paisatge, una actitud, un destí. És el que tenim i el que ens queda: l'aventura i la llibertat, ni més ni menys, sota el signe d'Ulisses. Luis Jiménez Martos Make a digital slideshow Bye, bye!

La Colo de Buceando en mi ha tornat a pensar en nosaltres per a compartir un dels tants premis que ella rep, premis que com ella diu són mostres d'afecte " Entiendo estos pequeños intercambios como muetras de cariño y oportunidades para conectarnos unas con otras." Aquest, en concret, m'ha fet especial il·lusió perquè el seu missatge m'agrada i el comparteixo plenament! Gracias, Colo! Quan treballava a l'escola, i sobretot en l'època que me n'encarregava de l'educació física, vaig prendre plena consciència del mal que fa la competitivitat insana doncs, gairebé tots els conflictes es generaven per les actituds i conductes negatives i violentes (verbal i física) que aquesta provoca. Va ser una etapa molt intensa en aprenentatges i molt fructífera de la meva vida perquè, conjuntament amb els/les mestres d'EF de les altres escoles de la ciutat, vam treballar molt sobre el tema i vam elaborar molt material d'activitats lúdiques i esporti...

Per a mi, la millor manera d'aprendre una llengua estrangera és cantant doncs la melodia t'ajuda a memoritzar i retenir les paraules noves que s'aprenen, així com també les estructures sintàctiques i gramaticals que van apareixent en els textos de les cançons. És una manera molt agradable i divertida d'aprendre llengua, idiomes i valors doncs aquests acostumen a ser el leitmotiv  de moltes cançons. Aquestes dues de George Moustaki són ideals per a treballar el gran valor que té la natura i com n'és d'important prendre'n cura i preservar-la per no malmetre més la nostra Mare Terra. Esperem que les gaudiu com naltros les gaudim! Il y avait un jardin   Hi havia un jardí C'est une chanson pour les enfants   És una cançó pels infants qui naissent et qui vivent entre l'acier  que neixen i viuen entre l'acer et le bitume; entre le béton et l'asphalte i el betum; entre el formigó i l'asfalt Et qui ne sauront peut-être jama...

Avui volia fer una entrada per a parlar de l'esquirol que viu en els pins de casa però l'haurem de deixar per un altre dia donat que aquest matí, com passa i ha passat més diumenges en aquesta urbanització que vivim, el Sr. Arroyo estava tallant il·legalment un altre pi sa! Però com pot ser que aquest senyor pugui inflar-se les butxaques tallant pins cada diumenge i, a més, sense permisos legals? Doncs perquè l'ajuntament de Rubí se'n renta les mans! Senzillament és així! Avui mateix, com ja m'ha passat altres vegades, quan he trucat a la policia local per comunicar el que passava, l'agent que m'ha "atès" no m'ha fet gens de cas i, a més, ha derivat la conversa perquè jo m'he dirigit en català i, sembla ser que ara, hem de parlar en "espanyol", ni tan sols castellà, perquè si no no ens entenen ni atenen com m'ha passat aquest matí a mi. Veient que no només no m'han fet cas sinó que, a mes, m'han alçat la veu per pa...