Estimant la vida i la llibertat

Nevada del 23 de febrer 2013. Roure de casa! Res passa perquè si. Tot té una explicació.  Res és inevitable. Tot ha de succeir.  Res és fatídic. Tot és evitable.  Res és anecdòtic. Tot és circumstancial.  Res és irrepetible. Tot es pot repetir.  Res es repeteix. Tot torna a començar.  Res és repetible. Tot es pot millorar.  Res és immediat. Tot té el seu procés.  Res és casualitat. Tot és causalitat.  Res és coincidència. Tot és coincident.  Res és un misteri. Tot és evident.  Res és impossible. Tot és realitzable.  Res és veritat. Tot és mentida.  Res és mentida. Tot és veritat.  Res és etern. Tot comença i tot acaba.  Res desapareix. Tot és etern.  Res és absolut. Tot és efímer.  Res és nostre. Tot és de tots.  Res és res. Tot és significatiu.  Res és tot. Tot és res.  Res és res. Tot és tot.  ...

Feliç Diada per a tots i totes, tant si sou persones que respecteu i estimeu la llengua i la cultura catalana perquè el respecte a la diferència i a la integració us enriqueix i forma part dels vostres principis, valors i manera de ser, com si sou persones que ens ataqueu, tot destruint i menyspreant el nostre entorn i la nostra essència tan rica, humana i necessària malgrat no ho reconeguin els i les que no ens toleren per les nostres diferències lingüístiques, històriques i, sobretot, culturals! " Desde que dejé Líbano en 1976 para instalarme en Francia, cuántas veces me habrán preguntado, con la mejor intención del mundo, si me siento "más francés" o "más libanés". Y mi respuesta es siempre la misma: "¡Las dos cosas!" Y no porque quiera ser equilibrado o equitativo, sino porque mentiría si dijera otra cosa. Lo que hace que yo sea yo, y no otro, es ese estar en las lindes de dos países, de dos o tres idiomas, de varias tradiciones culturales....

L'altre dia llegia aquesta reflexió de l' Ismael Serrano  sobre els/les cantautors/es i molts són els records, amb nostàlgica enyorança, que em venien a la ment! Records d'uns temps on aquestes poesies cantades amb l'acompanyament d'una guitarra, m'explicaven aquelles veritats que la gent del barri, normalment, callava; cançons, plenes de consciència i humanitat, que enfortien els meus principis i m'encoratjaven a lluitar per un món més racional, solidari i tolerant. Un món utòpic per a molts i moltes però possible i real per a les persones que el somniem i el volem! Són cançons que m'han acompanyat sempre i, sobretot, aquests darrers anys que ens han tocat viure de foscor i por per tot el mal que ens han fet i exercit, als meus fills i a mi, sense haver-ho demanat ni haver-ho pogut evitar; cançons que m'han ajudat a aixecar l'ànim quan no me'n quedava gens i que m'han ajudat, també, a fer comprendre als meus fills grans el per què...

La Colo de Buceando en mi ha tornat a pensar en nosaltres per a compartir un dels tants premis que ella rep, premis que com ella diu són mostres d'afecte " Entiendo estos pequeños intercambios como muetras de cariño y oportunidades para conectarnos unas con otras." Aquest, en concret, m'ha fet especial il·lusió perquè el seu missatge m'agrada i el comparteixo plenament! Gracias, Colo! Quan treballava a l'escola, i sobretot en l'època que me n'encarregava de l'educació física, vaig prendre plena consciència del mal que fa la competitivitat insana doncs, gairebé tots els conflictes es generaven per les actituds i conductes negatives i violentes (verbal i física) que aquesta provoca. Va ser una etapa molt intensa en aprenentatges i molt fructífera de la meva vida perquè, conjuntament amb els/les mestres d'EF de les altres escoles de la ciutat, vam treballar molt sobre el tema i vam elaborar molt material d'activitats lúdiques i esporti...

Quan el Daniel i el Saül eren bebés, i parlo de fa 20 anys enrere, també es va posar de moda un mètode com el de l'Estivill  per a dormir els bebés    (suposo que el llibre que, aleshores, estava en la tauleta de dormir de molts pares i mares, estressats i inexperts, també era d'ell perquè deia i es basava en el mateix). En aquella època, jo treballava a l'escola i el meu entorn immediat estava format majoritàriament per mestres i professionals del món social i educatiu, persones, moltes joves, que començàvem a treballar, independitzar-nos i crear les nostres llars i famílies. Persones amb il·lusió i ganes però inexpertes encara, doncs ens quedava molt per viure i aprendre, sobretot, dels errors propis i d'altri! Recordo aquells primers anys, sense fills, plens de cursets, concerts, manifestacions, reunions, lluites en defensa de l'escola activa i inclusiva,..., tots i totes amb un esperit molt fort per a canviar "el món", tot cercant alternatives al t...

És preferible la qualitat que la quantitat! De totes les coses positives i importants que he aprés al llarg dels meus, no pocs, anys de vida, puc dir i afirmar que la més vital i necessària per a sentir-te feliç i alliberada (en el sentit més profund i ampli d'ambdues paraules) és el desprendre't de tot allò que et fa mal però sobretot de les persones que et menystenen, enganyen, marginen i menyspreen però t'adulen quan els interessa. Aquest tipus de persones són nocives perquè, des del seu egocentrisme, competitivitat i necessitat de protagonisme, fereixen els sentiments de qui "no els caiem bé" per la nostra fermesa i seguretat en els nostres principis, morals i humans i en les nostres actituds i per la nostra sinceritat i claredat en la parla. Són persones nocives perquè no respecten la teva llibertat d'expressió ni la teva manera de ser i s'aparten, tot fent-te sentir culpable de ser com ets i, a més, trepitgen la teva integritat per a causar-te...

“Ho faria si... T’ho donaré si...” “Podria haver-ho fet si...” “Ho deuria dir per...”  Els condicionals, mal usats o emprats fora de context, així com les suposicions donades per afirmacions, només alimenten mals entesos o falses esperances, tot reforçant els sentiments negatius (ràbia, impotència, gelosia, enveja o, fins i tot, odi quan el "corre, ve y dile" dels tafaners i tafaneres que busquen protagonisme, parlant del que no saben, fa el cabdell gros) perquè en comptes d’ajudar a relativitzar i positivitzar les situacions, les negativitzen i agreugen perquè  despisten  les ments dels que jutgen sense coneixement real de causa, fent que els seus pensaments (malintencionats i/o morbosos) se centrin en allò que no ha passat però que es dóna per fet per poder criticar i rebutjar (doncs interessa als que inventen per interès), tot generant recels, pors, desconfiances i basardes. Aquesta impropietat en la parla i la comunicació en si, crea "fantasmes" que no deixen ...

Rebre un premi que valora la teva feina o bé la teva amistat, com és en aquest cas, reconec que puja l'autoestima perquè sents que se't té en consideració per quelcom positiu que agrada rebre de tu. Jo, encara, no conec molta gent en la blogosfera perquè vaig entrar en la xarxa aquest estiu passat i, a més, per unes circumstàncies i necessitats, personals i concretes, molt lligades al món de l'educació però també al món de l'educació alternativa a la que ens ofereix el sistema educatiu. Aquest premi que la Colo de Buceando en mí ha compartit amb nosaltres m'ha fet sentir apreciada per una persona a la que valoro per la seva consciència i sinceritat, tan ben expressada en el seu discurs escrit. Gracias Colo por pensar en nosotros al compartir tu premio! Aquest premi però, és una mena de premi-joc que va acompanyat d'11 preguntes que planteja la persona que ens l'ofereix i que cal respondre. Les preguntes que fa la Colo són les que segueixen però com que n...

Bagul on hi guardo les fotografies i dedicatòries dels meus temps de mestra docent Dins l'aula tot era senzill i, ara passats els anys, puc dir que era així perquè les guerres no agraden als nens i a les nenes.   Parlar de la Pau, el Respecte, la Tolerància,... amb la mainada és molt plaent i enriquidor perquè participen, activament, i les seves aportacions són molt interessants, doncs les seves ments no estan, encara, "contaminades" de confusions, fal·làcies, pressions, falsedat, és a dir, de totes les vibracions negatives que et van tornant gris, mentider i amargat si et creus, com ens pretenen fer creure, que ser adult i responsable és ser seriós, rígid i estar al dia de les notícies, el futbol, la moda i la borsa per comptes de prendre't seriosament la vida, car sense vida no hi ha res, i continuar creixent tot descobrint i aprenent, cada dia, com ho fèiem quan érem petits, fins que ens toqui marxar per sempre més.  Els infants estimen i tenen molta sensibilitat....

Photo slideshow personalized with Smilebox Al llarg d’aquests 10 anys, he viscut situacions i he vist actituds molt lletges, insolidàries i barroeres per part de “persones” que van d’eminències i que es permeten, des de l’estatus que s’atorguen, criticar i destruir, despectivament, allò que no els agrada o que els molesta, senzillament, perquè no suporten que altres tinguin el que elles no tenen o que facin el que elles no fan per repressió o por.  Ja fa 10 anys que em vaig demanar l’excedència per a poder fer una vida alternativa que em permetés tenir més temps per estar i atendre millor als meus fills i que ens permetés viure de manera més saludable i sana (físicament –internament i externa- , mentalment -pensament propi i raonament lògic- i espiritualment –seguir els impulsos interns que parteixen dels instints naturals i humans que ens defineixen-), tot apropant-nos més a la natura i al que ens aporta que a la urbe i a les necessitats consumistes i competitives que se’n...

Francesco Tonucci Els infants gairebé sempre es veuen obligats a haver de callar davant dels adults perquè, normalment, se’ls fa callar i escoltar, per a que aprenguin (se suposa) o bé per a que respectin les converses dels grans, sense tenir en compte que comunicar també és un aprenentatge, bàsic i vital, que requereix pràctica al llarg del seu procés d’ensenyament/aprenentatge, és a dir, els infants necessiten parlar i expressar-se, amb llibertat, per a poder aprendre a comunicar el que senten i pensen. Què és la comunicació sinó un mitjà per expressar el que pensem i sentim? Com ho podem fer si ho hem d’aprendre des del silenci imposat? Qui oblida els seus records i la seva infantesa no empatitza amb la mainada i pretén fer-los aprendre a comunicar imposant el mateix que va rebre, sense tenir en compte els sentiments i les necessitats reals dels nens/es, senzillament, perquè els/les fa callar i no els/les escolta perquè, se suposa, que, per correcció i educació, han d’esco...

Estimats Reis Mags d'Orient, Potser pensareu que enguany la meva llista és molt llarga però  em conformaré, tan sols, amb sentir-me escoltada. Demano: Que m’escoltin per aprendre a escoltar i així poder comprendre les altres persones No sentir-me tan qüestionada ni jutjada, sovint crec el que diuen de mi i em genera inseguretat Que les pors i prejudicis dels adults no em neguin oportunitats Que els condicionants educacionals i socials no ofeguin la meva espontaneïtat Poder deixar volar més sovint els meus somnis i despertar la meva creativitat Que se’m tingui més en compte a l’hora de decidir el què he d’aprendre i us asseguro que el meu interès es multiplicarà Que els adults siguin més conseqüents entre el que diuen i el que fan, doncs el discurs que d’ells aprenc, a vegades no té gaire relació amb els seus actes i actituds; això em genera contradiccions perquè jo aprenc paraules però actuo en funció dels models que veig. No passar tantes hores davant d’un full; també aprenc o...

A casa, tot ho parlem amb claredat i transparència perquè penso que la sinceritat és fonamental perquè hi hagi una bona convivència. La sinceritat però, a vegades, fa mal i, aleshores, es produeixen situacions d’enfadament que cal pautar perquè no vagin més enllà, tot entenent que cal respectar les opinions dels demés sempre i quan no tinguin intencions ofensives i negatives. Quan es produeix una situació de conflicte, cal actuar al moment tractant de mediar fent que les persones en conflicte s’escoltin i s’entenguin doncs, moltes vegades, els conflictes es donen per malentesos. Quan no hi ha mala intenció per part de ningú el conflicte es resol amb rapidesa i facilitat, però quan hi ha tancament per part del o de la que s’enfada perquè el seu estat negatiu el/la fa culpar els demés, amagar coses i negar sentiments, el conflicte s’allarga perquè en aquest estat no hi ha sinceritat car el/la que està enfadat/da no expressa el que, realment, sent perquè vol fer enfadar els/les altres fe...