Estimant la vida i la llibertat

Il·lustració: Iraida Llucià Bagüés De la llegenda de Sant Jordi se n'han fet moltes adaptacions, sobretot per a treballar-la amb els infants. Aquesta que transcriuré a continuació és la breu adaptació que en va fer en Jordi Vinyes  l'any 1986 i que va ser editada per La Galera, S.A. Editorial dins de la col·lecció La sirena. La llegenda de sant Jordi Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar. El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals. Però arriba un dia que ja no queda cap animal i, llavors, el poble acorda que, abans que no mati tothom, cada dia per sorteig, li donaran una...

Pel març estrenarem la primavera, la primavera que la sang altera. Serà el moment de veure com arreu s'imposa el verd a qualsevol conreu, com l'aire, que és més clar i més lluminós, porta el perfum de les primeres flors, com tornen els ocells que van fugir per passar el seu hivern molt lluny d'aquí, com tota cosa a poc a poc reviu i ja anuncia l'esclat de l'estiu i com, sense saber ben bé el per què, amb qualsevol fotesa fem el ple. És el prodigi del temps renovat que se'ns emporta amb el seu dolç embat. Pel març la primavera estrenarem i amb calma i bon humor la gaudirem. Miquel Martí i Pol

Aquests darrers dies hem estat observant l'esclat de les flors de la mimosa (Acacia dealbata)  i també els canvis que s'han anat produint en la capçada de l'arbre tant pel que fa a la seva forma com al seu color, doncs el verd de les seves dansarines fulles ha anat desapareixent per donar pas a l'amalgama de grocs que ens va oferint a mesura que obre les seves poncelles per convertir-les en flors que, ben obertes, són d'un groc tan intens i resplendent que, fins i tot, "il·luminen" la bella capçada en la fosca nit! Contemplem la seva bellesa; ens deixem acaronar per les seves fulles que ens fan pessigolles, sobretot per sota del nas!; gaudim el dolç aroma de les seves flors que ens arriba, cada matí, en obrir la finestra de l'habitació; observem la morfologia de les seves fulles, flors i fruits; cerquem informació per saber i conèixer més aquest arbre ornamental d'origen australià; llegim poesies, inspirades en la seva bellesa, i les com...

Arriba l'hivern i arriba Nadal, una estació de l'any i una festa que s'inicien en el mes de desembre, el mes que, a més a més, finalitza l'any. El poema Desembre de Miquel Martí i Pol ens ho explica molt bé, per això l'hem llegit i l'hem treballat un xic! DESEMBRE Amb el desembre l'any s'acaba, l'hivern comença, el fred és viu i ens toca estar-nos més a casa a esperar els dies de l'estiu. No podem fer tanta tabola com quan juguem a ple carrer, però com que tenim prou coses ens ho passem d'allò més bé, perquè si a casa no s'enfaden si fem un xic de desmanec, jugant a dins no ens cansem gaire i estudiem com un llampec. Desembre, a més, ens du vacances i podem fer cagar el tió, que si el tustem sense recança se sol portar com un senyor. Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem cançons i...

Ara que plou pel silenci del mar i que sentim com l'esperit rebel mescla l'oblit amb la pluja, obrirem els balcons a una altra tarda, a un jardí desolat i solitari. Ens reveurem infants, devastadors de platges i camins, o potser homes una mica més tendres al crepuscle perquè estimem per primera vegada, i en l'oci malaltís d'aquest retorn hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida i el que hem perdut dia a dia i arreu pels vells jardins oblidats de la pluja. Miquel Martí i Pol Bon cap de setmana!!!!

Estampació amb  témperes. Daniel (2001) Paisaje La tarde equivocada se vistió de frío. Detrás de los cristales turbios, todos los niños, ven convertirse en pájaros un árbol amarillo. La tarde está tendida a lo largo del río. Y un rubor de manzana tiembla en los tejadillos. Federico García Lorca Quan arriba setembre, l'olor de tardor ja és a prop...        parlem de la tardor, dels canvis que comencem a percebre perquè l'estiu ja comença a acomiadar-se; parlem dels colors; dels bolets i de les fulles que cauen, tot fent-nos gaudir quan les trepitgem o, fins i tot, ens hi amaguem de tantes com n'hi ha quan anem al Montseny; parlem dels dies que "s'escurcen", de la màniga llarga, dels pantalons llargs i dels mitjons que ens haurem de tornar a posar; de les castanyes i les carbasses i, també, de la castanyera!; parlem de les sensacions quan l'estiu s'acaba donant pas a la tardor,...           ...

La Mediterrània és un paisatge, una actitud, un destí. És el que tenim i el que ens queda: l'aventura i la llibertat, ni més ni menys, sota el signe d'Ulisses. Luis Jiménez Martos Make a digital slideshow Bye, bye!

Els dies de primavera han passat molt ràpid doncs hem tingut molta activitat observant i aprenent dels animals, de com viuen i de com prenen cura de les seves cries, nascudes aquesta primavera. Les orenetes que sempre tornen i reparen el niu que cada tardor deixen buit per volar cap el sud i trobar un clima més càlid i adequat per elles, mentre passa el fred de l'hivern; els eixerits esquirols que salten d'arbre en arbre, gaudint la varietat de fruits primaverals, tot ensenyant a les seves cries l'art de la vida i la supervivència; les gates, marasses totes, que prenen cura de la nova camada i ens estimen i agraeixen que les mimem i les cuidem; els nous pollets que, tot just ahir, van començar a sortir dels ous, tot amagant-se en l'escalfor de la seva mare lloca; la tortuga Teresina que sempre que ens escolta jugant pel pati, ens ve a saludar tot agraint-nos la fulla d'enciam i el mig tomàquet, sucós i fresc, que es menga  sota les nostres atentes mirades doncs...