Estimant la vida i la llibertat

No són els camins sinó la manera de caminar-los els que fa que alguns/es n'admirem i gaudim la seva salubritat, bellesa i màgia, tot aprenent sempre de les sàvies ensenyances que ens aporta la Natura quan l'aprenem a observar, atenent als seus canvis i a tot el coneixement, benestar i pau que ens transmet quan sabem escoltar-la amb i en tots els sentits, parant molta atenció a tots ells per no caure en l'error de desaprenendre a escoltar-nos el cos i el nostre interior a través de les sensacions i emocions que experimentem a través dels sentits. Aquest caminar pels camins, encara que siguin urbans, ens fa també entendre moltes coses sobre la societat en la que vivim i els comportaments incívics d'algunes persones que també transiten els mateixos camins i en van deixant el seu rastre amb les deixalles que tiren pel terra (envoltoris d'aliments industrials, plàstics, tovalloletes humides i llaunes, principalment) i la bellesa que van trepitjant amb les seves petja...

Són tantes les possibilitats que ens ofereixen els diferents boscos que anem caminant, tot descobrint i redescobrint el medi natural en un món, ple de mons, que no s'acaben mai! Integrar-nos en el bosc ens permet, des del nostre silenci, escoltar-lo i connectar-hi amb tots els sentits a flor de pell mentre anem experimentant diferents i agradables sensacions i, també, sentiments que després ens conviden a conversar sobre el que sentim i observem, així com també de les qüestions i interessos d'aprenentatge que se'n deriven. Els retorsats troncs dels pins, per exemple, ens fan parlar dels forts vents i de les condicions climatològiques de l'entorn, atenent també a la resta de vegetació; de la fortalesa de les seves arrels per mantenir els pins dempeus, malgrat les tempestes, i alimentats encara que s'hagin d'abraçar a les roques, doncs els pins sobreviuen en llocs a vegades increíbles, com parets de muntanya, i de condicions ambientals extremes; de les seves curi...