Estimant la vida i la llibertat

Cuando el SOL y la LUNA se encontraron por primera vez, se apasionaron perdidamente y a partir de ahí comenzaron a vivir un gran amor. Sucede que el mundo aún no existía y el día que el Creador decidió crearlo, les dio entonces un toque final... el brillo!!! Quedó decidido también que el Sol iluminaría el día y que la Luna iluminaría la noche, siendo así, estarían obligados a vivir separados. Les invadió una gran tristeza y cuando se dieron cuenta de que nunca más se encontrarían... La Luna fue quedándose cada vez más angustiada. A pesar del brillo dado por el Creador, fue tornándose solitaria. El Sol, a su vez, había ganado un título de nobleza: "ASTRO REY", pero eso tampoco le hizo feliz. El Creador, viendo esto, les llamó y les explicó: "No debéis estar tristes, ambos ahora poseéis un brillo propio." "Tú, Luna, iluminarás las noches frías y calientes, encantarás a los enamorados y serás frecuentemente protagonista de hermosas poesías."...

Mburukuyá era una hermosa doncella española que había llegado a las tierras de los Guaraníes acompañando a su padre, un capitán del ejercito de la Corona. Mburukuyá no era su nombre cristiano, sino el tierno apodo que le había dado un aborigen guaraní a quien ella amaba en secreto y con el que se encontraba a escondidas, ya que su padre jamás habría aprobado tal relación. En realidad, su padre ya había decidido que ella desposara a un capitán a quién el creía digno de obtener la mano de su única hija. Cuando le revelaron los planes de matrimonio, la joven suplicó que no la condenaran a consumirse junto a un hombre que ella no amaba, pero sus ruegos solamente lograron encender la cólera de su padre. La doncella lloró desconsolada, tratando de conmover el inflexible corazón de su padre, pero el viejo capitán no sólo confirmó su decisión sino que además le informó que debería permanecer confinada en la casa hasta que se celebrara boda. Mburukuyá debió contentarse con ver a su ama...

Plat turc (Viatge Turquia 1990) "Un dels personatges més cèlebres de Turquia és Nasreddin Hodja. Ho és tant, de famòs, que les seves fetes i dites s'han anat repetint de boca en boca des del segle XIII fins avui. I què és el que l'ha fet tan famós? La seva picaresca. L'humor, el seny, el candor, la ingenuïtat, la murrieria i la sornegueria de Nasreddin formen el retrat psicològic, complex i fascinador, d'una persona que va existir realment. Nascut a Hortu (Sivrishar) en una data imprecisa, morí el 1284 a Aksehir (Konya), on la seva tomba és font de pelegrinatges reverents. Fill d'un imam, va seguir cursos de teologia islàmica amb dos sufís de gran reputació, i, una cosa rere l'altra, fou imam (predicador), cadi (jutge) i educador. Les anècdotes que fan referència a la seva vida no tenen ni fi ni compte, i segurament no basta una existència per acomplir-les totes. És a dir, que se n'hi imputen més de les que en va fer. Tant se val! Expliquem-les a...

Quan tens uns valors i uns principis diferents als que ens imposa la societat occidental cerques trobar-te i/o identificar-te amb altres maneres d'educar i d'entendre la vida, la convivència i el respecte més properes al teu instint i manera natural d'ésser. "El indio norteamericano era individualista tanto en la religión como en la guerra. No tenía ni un ejército nacional ni una iglesia organizada. No había sacerdotes que asumieran la responsabilidad del alma de otros. Éste era, creíamos nosotros, el deber supremo de los padres, los únicos a quienes se les permitía reclamar hasta cierto punto el oficio y la función sacerdotales, ya que su poder creativo y protector es el único que se aproxima a la función solemne de la Deidad. El indio era un hombre religioso desde el vientre de su madre. A partir del momento en que ésta reconocía el hecho de la concepción y hasta el final del segundo año de vida, que era la duración habitual de la lactancia, la influencia...

La princesa Ratolina   és un conte oriental que ens ajuda a fer entendre la mainada que el veritable "poder i riquesa" es troben en la humilitat, la senzillesa, l'esforç i la força de voluntat! Comentar el conte i atendre a les preguntes que els infants fan i es fan després d'haver-lo escoltat és força important i fonamental per a treballar aquests valors i treure'n un bon profit del conte! ;) Com passa en gairebé tots els contes, d'aquest també n'hi ha més d'una versió i la que jo explicaré aquí és la primera que vaig conèixer per veu del meu pare, fa ja molts anys, i la que tantes vegades he explicat als meus fills i a molts d'altres infants, per això, a dia d'avui, aquesta és la meva particular versió d'aquella primera versió que, essent ben petita, el meu pare m'explicà. La princesa Ratolina Vet aquí una vegada que, en un arrossar que hi havia a prop d'un turó d'un indret de la Xina, hi vivia un ratolí molt adin...

Motivar els fills/es a cuinar també és sorprendre'ls amb unes postres que no s'esperen i que, de ben segur, voldran repetir i elaborar per a saber com es fan! Les postres a més de motivar-l@s a cuinar també els/les motiva a aprendre i a adquirir coneixements sobre nutrició i sobre història si atenem a l'origen i a les propietats nutritives dels seus ingredients, tot fent-los prendre consciència de la importància que té l'alimentació en la salut del cos. - He preparat unes postres que penso que us agradaran molt! - Què és? Uala!!! Que bé! Mousse de xocolata!!!!! Aprofitant la sorpresa i l'alegria, pregunto: - Voleu conèixer la llegenda de la xocolata? - Siiiii!!!! -Doncs pareu bé les orelles que començo!  Quetzalcóatl i Tezcatlipoca Explica una llegenda dels indis asteques que vivien a Centreamèrica que el déu bondadós Quetzalcóatl, representat com una serp emplomada, va baixar a la Terra a través d'un raig de llum i va adoptar forma humana p...

" L'home invisible " és un conte xinés extret del llibre Proverbios de la Antigua China que ens fa valorar la importància d'entendre el que llegim i de ser-ne crítics, posant-hi seny i sentit comú, per no caure en l'error de prendre-ho tot al peu de la lletra sense opció a reflexionar el que n'hem interpretat i el per què. Llegir mecànicament és molt distint al fet de llegir, comprensivament i crítica, per tal d'aprendre a interpretar els escrits atenent als recursos lingüístics i poètics, emprats en el discurs escrit (metàfores, frases fetes, comparacions,...), en el seu significat i la seva intencionalitat dins del context; atenent al moment històric i el context social que refereix; atenent a l'entorn social i històric de l'autor/a i atenent, també, a les nostres vivències i experiències de vida, entre d'altres aspectes importants a tenir en compte. Llegir sense analitzar el que llegim, tractant de "memoritzar" el discurs per a ad...

Conte de la cultura zapoteca que permet fer entendre a la mainada la importància que té reparar els errors que cometem quan no hem estat prou responsables per manca d'una correcta actitud. També ens ajuda a fer-los comprendre el gran valor de l'astre Sol i com n'és d'imprescindible per a la vida doncs sense la seva llum i calor tots els éssers vius moriríem! El déu dels llamps  Al principi dels temps, la llum encara no brillava i en aquell llavors que ja va ser, el cel estava dominat per Cosijogui, el déu dels llamps! Cosijogui sempre estava assegut en un tronc vetllant les quatre olles immenses que es trobaven al seu voltant: la primera guardava tots els núvols del món, la segona tota l'aigua, la tercera tota la calamarsa i la quarta tot el vent. Quatre sargantanes sagrades vigilaven cada una de les enormes olles perquè no s'obrissin i el seu contingut quedés en secret per sempre més però un dia, en Cosijogui, amb la seva potent veu de tro, va mana...