Estimant la vida i la llibertat

La lengua de las mariposas A Chabela, "¿Qué hay, Pardal? Espero que por fin este año podamos ver la lengua de las mariposas." El maestro aguardaba desde hacia tiempo que les enviasen un microscopio a los de la Instrucción Pública. Tanto nos hablaba de cómo se agrandaban las cosas menudas e invisibles por aquel aparato que los niños llegábamos a verlas de verdad, como si sus palabras entusiastas tuviesen el efecto de poderosas lentes. "La lengua de la mariposa es una trompa enroscada como un muelle de reloj. Si hay una flor que la atrae, la desenrolla y la mete en el cáliz para chupar. Cuando lleváis el dedo humedecido a un tarro de azúcar, ¿a qué sentís ya el dulce en la boca como si la yema fuese la punta de la lengua? Pues así es la lengua de la mariposa." Y entonces todos teníamos envidia de las mariposas. ¡Que maravilla! Ir por el mundo volando, con esos trajes de fiesta, y parar en flores como tabernas con barriles llenos de almíbar. Yo que...

Conèixer el nostre entorn natural per gaudir-lo, estudiar-lo, estimar-lo tot prenent consciència dels múltiples i vitals beneficis que ens aporta en tots els sentits és un dels objectius ple de continguts del nostre projecte educatiu i, en conseqüència, del nostre modus vivendus (unschooling) per poder dur-lo a terme, així com també d'altres objectius pedagògics importants a treballar pel correcte desenvolupament integral i maduratiu dels menors. Endintrar-nos en el bosc amb receptivitat i respecte amorós vers tots els éssers que l'habiten ens desperta els sentits i ens provoca positives emocions, tot potenciant-nos la sensibilitat vers la vida i la natura. I són tantes les lliçons que ens dóna i els aprenentatges que ens transmet! A part de que és una "farmaciola" natural per la quantitat de plantes medicinals i aromàtiques que hi viuen i un "rebost" amb diferents aliments i fruits segons cada època de l'any.  Els aires càlids de la primave...

Una adorable libèl·lula Anax imperator  que ens ha vingut a visitar i a la que li ha encantat  posar per naltres ,  ben coqueta ella, tot deixant-se contemplar i admirar en la seva màgia i bellesa. Aprofitant la benentesa doncs, li hem fet unes quantes fotografies per a poder-la observar més detingudament sense atossigar-la car és ben curiosa i digne d'admirar i estudiar, i per a tenir-ne un bon record de la seva estada a casa. L'Anax imperator és una de les libèl·lules més grans d'Europa i té un vol molt tècnic i espectacular. És un gran depredador de petits insectes volàtils i de papallones, tot caçant-l@s i cruspint-se'ls al vol. Els mascles acostumen a ser blavosos i les femelles més verdoses. Després de l'aparellament, la femella pon els ous damunt de les plantes submergides en l'aigua i aquests triguen uns trenta dies en eclosionar; les larves viuen durant 4 mesos en l'aigua i s'alimenten d'invertebrats aquàtics...

Imatges trobades a Google Conciencias cansadas  Salí del teatro, disgustado, triste, con el cerebro lleno de ideas negras. Tanta grosería, tanta bestialidad, me molestaban. Me encontré en la calle. Era un anochecer de día de fiesta. El cielo estaba plomizo, llovía; como el barro sucio en las aceras, se iban formando en mi espíritu sedimentos de ideas turbias, precipitados negros, tan negros como el cielo y la noche. Las tiendas estaban cerradas; los tranvías regresaban hacia la Puerta del Sol, atestados de gente; había esa animación repulsiva del domingo, que tanto nos molesta a los que podemos salir durante toda la semana. Hasta en eso el hombre es egoísta: le desagrada a uno la alegría estrepitosa de la gente de las tiendas y de los almacenes. Huyendo del alboroto, me interné en callejuelas estrechas andando al azar. No podía arrojar de la imaginación el recuerdo del teatro; oía los brutales chistes de la obra, transformándose en carcajadas al pasar por las cabezas hue...

    Gaudi i estudi del litoral català: Vilassar de mar (Maresme)

El analfabeto y la bola de billar Le marea mirar tantos colores, puntos, líneas cruzándose. - ¡Venga, hombre! ¿Cómo no vas a saber eso? Ni siquiera comprende la pregunta que le ha hecho el capitán. De pie frente al mapa y de espaldas a la clase, se siente muy desgraciado, sólo tiene ganas de llorar. No sabe por qué no llora. Nota detrás de él el pequeño rumor que produce la presencia de sus compañeros. Se apoya con la mano derecha en el borde de uno de los bancos donde están sentados los soldados. El quisiera saberlo, quisiera contestar a la pregunta del capitán, incluso le parece haber oído algo alguna vez, no sabe dónde, que tenía relación con esto. - ¡Pero levanta la cabeza, hombre! ¡Saca ese pecho! La voz del capitán es enérgica, con una falsa amabilidad. Sebastián tiene miedo de oírla, sólo de oírla. Otra vez delante de sus ojos aquellos signos raros, las líneas, los colores. Sebastián deja la mirada en una masa verde claro, la pasea por ella deteniéndose en punt...

El part de la Melosa ens està fent aprendre molt sobre el comportament dels mamífers durant la criança i la lactància. Podem observar, dia a dia, l’instint, la cura, la protecció i la tendresa de la mare, així com també la protecció del pare, en Gandalf, en tots els aspectes i sentits tot permetent-nos comparar i reflexionar, també, sobre les conductes humanes, tant les sistematitzades i més normalitzades com les més lliures i autosuficients, i les conseqüències que comporten aquests diferents comportaments humans de base en les actituds, l'educació i els valors dels/de les fills/es al llarg del seu creixement i maduració personal car tot va lligat als aprenentatges que es fomenten i, sobretot, a la manera com aquests es transmeten i de quina manera afecta això en la societat d’avui en dia. També hem pogut veure i constatar , malgrat ens hagi dolgut molt, com la pròpia natura fa una selecció natural quan la nova vida no té suficient energia per a posar ganes a viure ...