Estimant la vida i la llibertat

No són els camins sinó la manera de caminar-los els que fa que alguns/es n'admirem i gaudim la seva salubritat, bellesa i màgia, tot aprenent sempre de les sàvies ensenyances que ens aporta la Natura quan l'aprenem a observar, atenent als seus canvis i a tot el coneixement, benestar i pau que ens transmet quan sabem escoltar-la amb i en tots els sentits, parant molta atenció a tots ells per no caure en l'error de desaprenendre a escoltar-nos el cos i el nostre interior a través de les sensacions i emocions que experimentem a través dels sentits. Aquest caminar pels camins, encara que siguin urbans, ens fa també entendre moltes coses sobre la societat en la que vivim i els comportaments incívics d'algunes persones que també transiten els mateixos camins i en van deixant el seu rastre amb les deixalles que tiren pel terra (envoltoris d'aliments industrials, plàstics, tovalloletes humides i llaunes, principalment) i la bellesa que van trepitjant amb les seves petja...

Ahir vam provar de fer pa xapata i, tot i que som novells amb aquesta recepta, ens ha quedat força bo! :) Ingredients: 230g de massa mare 280g d'aigua 115g de farina de força 350g de farina de blat 5g de llevat de pa instantani (de sobre) 30g d'oli d'oliva 10g de sal marina fina Elaboració: Mesclem la farina de força i la farina de blat i en reservem 100g. Batem la massa mare amb 180g d'aigua en un bol gran i li afegim la mescla de farines, tot barrejant-ho bé; ho tapem i ho deixem reposar 10 minuts mentre mesclem la resta de farina (100g) amb el llevat de sobre i l'aigua (100g); ho tapem també i ho deixem reposar 5 minuts. Barregem les dues masses, lligant-les bé i la deixem reposar 10 minuts més. Seguidament l'amassem uns 5 minuts, estirant-la bé i en fem una bola per tornar-la al bol. Li incorporem l'oli pel damunt, esperem que la massa l'absorbeixi i l'amassem 2 minuts; tapem i la deixem reposar 10 minuts més abans de p...

Quan tornen a florir, passat els freds de l'hivern, es produeix la màgia dels esclats que ens omplen l'entorn de bons aromes i bells colors!!!!  Màgic i molt plaent gaudir la Bellesa de la senzillesa i delicadesa de les flors,,,

Imatges trobades a Google Conciencias cansadas  Salí del teatro, disgustado, triste, con el cerebro lleno de ideas negras. Tanta grosería, tanta bestialidad, me molestaban. Me encontré en la calle. Era un anochecer de día de fiesta. El cielo estaba plomizo, llovía; como el barro sucio en las aceras, se iban formando en mi espíritu sedimentos de ideas turbias, precipitados negros, tan negros como el cielo y la noche. Las tiendas estaban cerradas; los tranvías regresaban hacia la Puerta del Sol, atestados de gente; había esa animación repulsiva del domingo, que tanto nos molesta a los que podemos salir durante toda la semana. Hasta en eso el hombre es egoísta: le desagrada a uno la alegría estrepitosa de la gente de las tiendas y de los almacenes. Huyendo del alboroto, me interné en callejuelas estrechas andando al azar. No podía arrojar de la imaginación el recuerdo del teatro; oía los brutales chistes de la obra, transformándose en carcajadas al pasar por las cabezas hue...

Mura (Bages-Barcelona) Text extret del llibre Afrodita , Isabel Allende. Antaño las flores, entre sus numerosos encantos, tenían la tarea de transmitir sutiles mensajes amorosos, pero en la prisa del siglo XX este arte se ha convertido en una lengua muerta. No creo que convenga resucitarla. Es como el sánscrito, no hay con quien hablarlo. Por si el lector o la lectora de estas páginas es proclive a desvaríos, dedico aquí unos párrafos al lenguaje de las flores. Mi experiencia es que en el mundo occidental no vale la pena afanarse con detalles tan delicados como éste, porque las más de las veces pasan totalmente desapercibidos. Los métodos drásticos dan mejores resultados. La simbología de las flores alcanzó su apogeo a mediados del siglo XIX, en tiempos de la reina Victoria en Inglaterra, pero no tuvo allí su origen, sino en Turquía, donde se utilizaba para enviar mensajes amorosos cifrados en el harén. Lady Mary Wortley Montagu, quien vivió en este país de 1716 a 1718 com...

    Gaudi i estudi del litoral català: Vilassar de mar (Maresme)