Estimant la vida i la llibertat

Il·lustració: Iraida Llucià Bagüés De la llegenda de Sant Jordi se n'han fet moltes adaptacions, sobretot per a treballar-la amb els infants. Aquesta que transcriuré a continuació és la breu adaptació que en va fer en Jordi Vinyes  l'any 1986 i que va ser editada per La Galera, S.A. Editorial dins de la col·lecció La sirena. La llegenda de sant Jordi Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar. El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals. Però arriba un dia que ja no queda cap animal i, llavors, el poble acorda que, abans que no mati tothom, cada dia per sorteig, li donaran una...

Plat turc (Viatge Turquia 1990) "Un dels personatges més cèlebres de Turquia és Nasreddin Hodja. Ho és tant, de famòs, que les seves fetes i dites s'han anat repetint de boca en boca des del segle XIII fins avui. I què és el que l'ha fet tan famós? La seva picaresca. L'humor, el seny, el candor, la ingenuïtat, la murrieria i la sornegueria de Nasreddin formen el retrat psicològic, complex i fascinador, d'una persona que va existir realment. Nascut a Hortu (Sivrishar) en una data imprecisa, morí el 1284 a Aksehir (Konya), on la seva tomba és font de pelegrinatges reverents. Fill d'un imam, va seguir cursos de teologia islàmica amb dos sufís de gran reputació, i, una cosa rere l'altra, fou imam (predicador), cadi (jutge) i educador. Les anècdotes que fan referència a la seva vida no tenen ni fi ni compte, i segurament no basta una existència per acomplir-les totes. És a dir, que se n'hi imputen més de les que en va fer. Tant se val! Expliquem-les a...

A casa ens agrada molt la mousse de xocolata però encara ens agrada molt més investigar i variar! Així doncs, l'altre dia vam pensar que en comptes de fer crema dolça , com fem normalment, podríem fer mousse de crema si hi afegíem les clares muntades i la nata batuda com fem amb la crema de xocolata per fer la mousse. El resultat va tenir molt d'èxit i l'haurem de repetir! ;) INGREDIENTS 4 ous 1/2l de llet 200ml de nata per muntar 140g de sucre 20g de farina de blat de moro  1 pessigada de canyella 1 tros de pell de llimona ELABORACIÓ Utilitzem dos bols per separar els rovells de les clares. En el bol dels rovells hi afegim el sucre, la farina, la canyella, la llet i ho batem bé procurant que no quedi cap grumoll. Tot seguit, aboquem la mescla en un pot amb la pell de llimona i ho fem coure, a foc lent i sense deixar de remenar, fins que ens quedi espès i cremós.  Ara que ja tenim la crema feta cal deixar-la refredar i aprofitar per muntar la nata...

Aquest conte que avui presento em porta molts bons records i és, podríem dir, el resultat d'un projecte interdisciplinari que vaig elaborar per a treballar, amb l'alumnat de primària, el tractament i el respecte vers la diversitat funcional i que vam dur a terme, amb la col·laboració dels tutors/es de primària, des de diferents matèries. Des de l'àrea de llengua es va treballar el vocabulari específic (diversitat funcional, barreres arquitectòniques, capacitat / discapacitat, empatia,...), es van redactar cartes adreçades a l'ajuntament demanant l'eliminació de barreres arquitectòniques, es van fer xerrades per comentar les diferents experiències hagudes amb les cadires de rodes en les sessions d'educació física i, finalment, es va redactar i imprimir un conte en el taller d'impremta. Des de l'àrea de medi social es va treballar la presa de consciència de l'existència de les barreres arquitectòniques i del deure que tenim com a ciutadans/es d...

Una activitat força atractiva, senzilla, curiosa, entretinguda i divertida, quan anem a la neu amb la mainada, és acolorir-la doncs l'efecte dels colors sobre el blanc és molt vistós i, en tractar-se de neu, els diferents tons que aquests agafen són molt curiosos. Només necessitem colorants alimentaris, aigua i polvoritzadors per barrejar cada color amb una mica d'aigua i poder així pintar la neu! Quan tenim les barreges preparades ja podem començar, fer proves, experimentar, gaudir i observar què passa!   Fer fotografies de l'acoloriment és una activitat afegida que ve de gust perquè continua donant sorpreses i motivant els menuts a continuar investigant i experimentant, ara amb la fotografia però!