Estimant la vida i la llibertat

Ara que plou pel silenci del mar i que sentim com l'esperit rebel mescla l'oblit amb la pluja, obrirem els balcons a una altra tarda, a un jardí desolat i solitari. Ens reveurem infants, devastadors de platges i camins, o potser homes una mica més tendres al crepuscle perquè estimem per primera vegada, i en l'oci malaltís d'aquest retorn hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida i el que hem perdut dia a dia i arreu pels vells jardins oblidats de la pluja. Miquel Martí i Pol Bon cap de setmana!!!!

La calèndula (Calèndula officinalis) és una planta herbàcia i rústica procedent de les terres de l'antic Egipte. Va ser introduïda a Europa en l'edat mitjana i es cultivava, principalment, en convents i monestirs. Actualment però, creix silvestre en zones càlides i temperades d'arreu donat que és de fàcil creixement i es propaga per les seves llavors malgrat no es cultivi expressament. Ara bé, si la volem plantar, perquè no en tenim, és recomanable fer-ho entre març i abril. És una planta forta i resistent que s'adapta a diferents climes, suportant sequeres i/o gelades, encara que creix millor en les zones càlides arribant a fer fins a 50cm d'altura. Des de fa segles, la calèndula és molt apreciada per les seves virtuts medicinals doncs és antiespasmòdica, antiinflamatòria, antibiòtica, antisèptica, anti-verinosa i cicatritzant, és a dir, actua sobre les diferents afeccions cutànies provocades per picades d'insectes, cremades, èczemes, ferides i/o irritac...

Pau (febrer 2011) Fa temps que els petits volien fer dorayakis per tastar-los donat que és el menjar preferit d'en Doraemon! Avui, quan s'han despertat han dit de fer-los se'ns falta perquè encara no els havíem fet mai i l'Henoch ha suggerit que cerquéssim una recepta amb Google.  Hem estat mirant diferents receptes i, veient que no era gens complicat, hem decidit de fer-ne per berenar malgrat no tinguéssim azukis que són una llegum petita com els grans de soja però similar a unes mongetes vermelles amb les que es fa l'anko, és a dir, el farcit que porten aquests pastissets japonesos. Hem pensat que els farciríem amb les melmelades de móra i de figues que vam fer no fa gaire perquè, de ben segur, quedarien bons! I així ha estat perquè ens han quedat boníssims! Tot un èxit! ;)

Enguany hem rebut la tardor amb flors perquè n'hem fet un estudi a partir de l'observació de les que aquesta primavera i aquest estiu ens han guarnit el jardí, el porxo i el pati. Al llarg d'aquestes dues estacions, tan càlides i agradables, hem pres cura de les plantes tot observant, olorant i fotografiant les flors que anaven sortint per a poder-les immortalitzar en aquest àlbum que hem preparat! This photo slideshow made with Smilebox Apropar-los a les plantes i les flors els motiva a aprendre més sobre elles perquè els seus interessos es multipliquen donat que la curiositat per saber i conèixer augmenta a mesura que n'observen els canvis. Un cop fet el recull de fotografies doncs, vam cercar més informació en les enciclopèdies i els vaig proposar d'elaborar un petit llibret que els servirà per tenir-la recollida i, així, poder-la consultar cada vegada que els vingui de gust. L' Henoch  i el  Pau  us expliquen el què i com ho  vam fer en ...

Com ja apuntava en la primera entrada d'aquesta sèrie d'apunts sobre la literatura catalana, aquesta segona la dedicaré a parlar un xic de la figura i l'obra d'en Ramon Llull . Ramon Llull. Detall de l'estàtua de la seva tomba a l'església de St Francesc de Ciutat de Mallorca Ramon Llull va néixer entre el 1232 i el 1235 a Ciutat de Mallorca. Era membre d'un llinatge català  de Barcelona que s'havia establert a Mallorca i, essent ben jove, va casar-se amb Blanca Picany i van tenir un fill i una filla. La seva producció literària durant aquella època era de caire amorós donat que, abans i després de casar-se, duia una vida desordenada de "servidor dels set pecats capitals" , com ell mateix defineix. A l'edat de 30 anys però, i segons se'ns explica en l'obra Vida Coetània - que és una biografia seva, narrada per ell mateix però transcrita per un deixeble seu, d'on s'han pogut conèixer molts aspectes de la s...

Caminar i córrer són dues activitats bàsiques en el ser humà des de que és molt petit, ara bé, el modus vivendus de la nostra societat ens en va privant, de mica en mica, al perseguir una "comoditat" que, a la llarga i/o la curta, es paga força cara. El viure contra-rellotge potencia l'ús de vehicles, motoritzats i contaminants, per a desplaçar-nos, fins i tot, en distàncies curtes. La substitució del treball corporal per màquines i automatismes i la reducció del moviment físic per a realitzar activitats quotidianes han afavorit el sedentarisme, tot minvant el desenvolupament de les activitats físiques i afavorint, en contrapartida, la inactivitat. Aquesta adaptació forçada i, gairebé, imposada d'"immobilitat" del cos és antinatural i provoca, en molts casos, malalties físiques i, també, mentals que venen determinades per aquesta manca de mobilitat corporal. Sortir a córrer o a caminar és molt beneficiós i, alhora, plaent. A més no es necessiten in...

Estampació amb  témperes. Daniel (2001) Paisaje La tarde equivocada se vistió de frío. Detrás de los cristales turbios, todos los niños, ven convertirse en pájaros un árbol amarillo. La tarde está tendida a lo largo del río. Y un rubor de manzana tiembla en los tejadillos. Federico García Lorca Quan arriba setembre, l'olor de tardor ja és a prop...        parlem de la tardor, dels canvis que comencem a percebre perquè l'estiu ja comença a acomiadar-se; parlem dels colors; dels bolets i de les fulles que cauen, tot fent-nos gaudir quan les trepitgem o, fins i tot, ens hi amaguem de tantes com n'hi ha quan anem al Montseny; parlem dels dies que "s'escurcen", de la màniga llarga, dels pantalons llargs i dels mitjons que ens haurem de tornar a posar; de les castanyes i les carbasses i, també, de la castanyera!; parlem de les sensacions quan l'estiu s'acaba donant pas a la tardor,...           ...