Estimant la vida i la llibertat

L'altre dia llegia aquesta reflexió de l' Ismael Serrano  sobre els/les cantautors/es i molts són els records, amb nostàlgica enyorança, que em venien a la ment! Records d'uns temps on aquestes poesies cantades amb l'acompanyament d'una guitarra, m'explicaven aquelles veritats que la gent del barri, normalment, callava; cançons, plenes de consciència i humanitat, que enfortien els meus principis i m'encoratjaven a lluitar per un món més racional, solidari i tolerant. Un món utòpic per a molts i moltes però possible i real per a les persones que el somniem i el volem! Són cançons que m'han acompanyat sempre i, sobretot, aquests darrers anys que ens han tocat viure de foscor i por per tot el mal que ens han fet i exercit, als meus fills i a mi, sense haver-ho demanat ni haver-ho pogut evitar; cançons que m'han ajudat a aixecar l'ànim quan no me'n quedava gens i que m'han ajudat, també, a fer comprendre als meus fills grans el per què...

La Mediterrània és un paisatge, una actitud, un destí. És el que tenim i el que ens queda: l'aventura i la llibertat, ni més ni menys, sota el signe d'Ulisses. Luis Jiménez Martos Make a digital slideshow Bye, bye!

La Colo de Buceando en mi ha tornat a pensar en nosaltres per a compartir un dels tants premis que ella rep, premis que com ella diu són mostres d'afecte " Entiendo estos pequeños intercambios como muetras de cariño y oportunidades para conectarnos unas con otras." Aquest, en concret, m'ha fet especial il·lusió perquè el seu missatge m'agrada i el comparteixo plenament! Gracias, Colo! Quan treballava a l'escola, i sobretot en l'època que me n'encarregava de l'educació física, vaig prendre plena consciència del mal que fa la competitivitat insana doncs, gairebé tots els conflictes es generaven per les actituds i conductes negatives i violentes (verbal i física) que aquesta provoca. Va ser una etapa molt intensa en aprenentatges i molt fructífera de la meva vida perquè, conjuntament amb els/les mestres d'EF de les altres escoles de la ciutat, vam treballar molt sobre el tema i vam elaborar molt material d'activitats lúdiques i esporti...

L'equilibri dels chakras Com ja vaig comentar en la primera entrada sobre els chakras , aquests funcionen com si de rodes dentades i interconnectades entre elles es tractessin, de manera que si un chakra està bloquejat (gira lent) o està massa obert (gira ràpid) provoca desequilibri en tots els altres i, per tant, disfuncions en tot el sistema. El desequilibri dels chakras està relacionat amb els desequilibris emocionals originats, normalment, en la infància a partir de situacions o experiències negatives viscudes i no resoltes. Convé doncs atendre als nostres records i sentiments per tal d'identificar les disfuncions de cada chakra i poder, així, aplicar els mètodes necessaris per a poder-los treballar i equilibrar ja que per a poder sentir pau interior i benestar cal que tots els chakras funcionin en harmonia doncs són part d'un tot global. Cada chakra ha de funcionar en la freqüència òptima i exclusiva que determina els seus colors i les seves característiques...

Per a mi, la millor manera d'aprendre una llengua estrangera és cantant doncs la melodia t'ajuda a memoritzar i retenir les paraules noves que s'aprenen, així com també les estructures sintàctiques i gramaticals que van apareixent en els textos de les cançons. És una manera molt agradable i divertida d'aprendre llengua, idiomes i valors doncs aquests acostumen a ser el leitmotiv  de moltes cançons. Aquestes dues de George Moustaki són ideals per a treballar el gran valor que té la natura i com n'és d'important prendre'n cura i preservar-la per no malmetre més la nostra Mare Terra. Esperem que les gaudiu com naltros les gaudim! Il y avait un jardin   Hi havia un jardí C'est une chanson pour les enfants   És una cançó pels infants qui naissent et qui vivent entre l'acier  que neixen i viuen entre l'acer et le bitume; entre le béton et l'asphalte i el betum; entre el formigó i l'asfalt Et qui ne sauront peut-être jama...

Conte de la cultura zapoteca que permet fer entendre a la mainada la importància que té reparar els errors que cometem quan no hem estat prou responsables per manca d'una correcta actitud. També ens ajuda a fer-los comprendre el gran valor de l'astre Sol i com n'és d'imprescindible per a la vida doncs sense la seva llum i calor tots els éssers vius moriríem! El déu dels llamps  Al principi dels temps, la llum encara no brillava i en aquell llavors que ja va ser, el cel estava dominat per Cosijogui, el déu dels llamps! Cosijogui sempre estava assegut en un tronc vetllant les quatre olles immenses que es trobaven al seu voltant: la primera guardava tots els núvols del món, la segona tota l'aigua, la tercera tota la calamarsa i la quarta tot el vent. Quatre sargantanes sagrades vigilaven cada una de les enormes olles perquè no s'obrissin i el seu contingut quedés en secret per sempre més però un dia, en Cosijogui, amb la seva potent veu de tro, va mana...

Quina és la cosa immensament grandiosa, que passa el forat d'una agulla, entra a la piscina i no es mulla? ... Qui és el que es lleva més de matí del món i de vespre és el primer que s'adorm? ... Què és això? Una cosa, coseta, una cosa, cosassa, que no cap en tota la plaça, rodona, rodona, lluent, lluent, que crema a tothom i ningú no se'n sent. ... Què és allò que tothom pren i ningú no s'emporta? ... Em llevo, et desperto, t'escalfo, et faig llum, si un núvol em tapa també estic amb tu!