Estimant la vida i la llibertat

La quinoa o quinua reial (Chenopodium quinoa) és una llavor originària dels Andes que va ser conreada pels inques durant milers d'anys fins l'arribada dels conqueridors que en van substituir el seu cultiu pel de blat de moro i patates. Avui en dia però es torna a cultivar en diferents països pel seu alt valor nutritiu doncs és rica en minerals (calci, magnesi, ferro i fòsfor), vitamines (C, E, B1, B2 i niacina), hidrats de carboni i proteïnes que contenen tots els aminoàcids essencials. També és rica en fibra i té un baix contingut en gluten. Tot plegat fa que la quinoa sigui un aliment molt complert i de fàcil digestió. Malgrat sembli un cereal, no ho és donat que la quinoa és una planta de la família de les quenopodiàcies, com la remolatxa o els espinacs i les bledes, i les fulles de la planta també es poden consumir com a verdura fresca. Està considerada una planta medicinal per la seva elevada aportació en nutrients, que incideixen molt beneficiosament en el sistem...

"POÉTICA: En este año de su Antología (1931) pienso, como en los años del modernismo literario (los de mi juventud), que la poesía es la palabra esencial en el tiempo. La poesía moderna, que, a mi entender, arranca, en parte al menos, de Edgardo Poe, viene siendo hasta nuestros días la historia del gran problema que al poeta plantean estos dos imperativos, en cierto modo contradictorios: esencialidad y temporalidad. El pensamiento lógico, que se adueña las ideas y capta lo esencial, es una actividad destemporalizadora. Pensar lógicamente es abolir el tiempo, suponer que no existe, crear un movimiento ajeno al cambio, discurrir entre razones inmutables. El principio de identidad -nada hay que no sea igual a si mismo- nos permite anclar en el río de Heráclito, de ningún modo aprisionar su honda fugitiva. Pero al poeta no le es dado pensar fuera del tiempo, porque piensa su propia vida que no es, fuera del tiempo, absolutamente nada. Me siento, pues, algo en desacuerdo con los p...

El 8 de març de l'any passat, les terres catalanes, fins i tot les platges, van cobrir-se de blanc car va nevar arreu i, la veritat, va ser quelcom bastant inèdit i més tenint en compte que per ací no acostuma a nevar fora muntanya i menys per aquestes dates! En les fotos podeu apreciar la quantitat de neu que va caure! Fixeu-vos en la mimosa com s'esforçava, fa un any, per aguantar el pes de les seves branques, la pobra! Avui, també 8 de març, el sol llueix imponent dalt del cel oferint-nos llum, calor i color en aquest dia dedicat, internacionalment, al reconeixement i la dignitat de les dones treballadores!   8 març 2011 8 març 2012   8 març 2011 8 març 2012   8 març 2011 8 març 2012   8 març 2011   8 març 2012 Esperem que els canvis i els drets pels que tant s'ha lluitat, comencin a ser evidents i reals com els canvis entre les fotografies d'ambdós anys!!!! Feliç dia de la dona però, sobretot, ...

Ahir vam anar a fer un tomb, no gaire lluny de casa, per a veure de prop els ametllers florits perquè és tot un espectacle veure'ls, tan blancs, entre els verds dels camps i els blaus del cel!!!! Vam parlar de la seva bellesa i de la seva relació amb l'art com a font d'inspiració per a poetes i pintors! Vam gaudir molt d'una llarga passejada, esportiva i instructiva, que ens va fer aprendre més coses sobre el medi natural i seus canvis segons el clima i les estacions, tot sentint el tacte suau del càlid ventet acaronant-nos els rostres; suau brisa que transportava l'aroma de les blanques flors i que nosaltres percebíem d'entre les altres olors: herbes, ginesta, pins, terra, romaní,..., tan característiques  també, dels camps  de vegetació mediterrània del nostre entorn natural immediat.  Avui treballarem el poema L'ametller florit  de Joan Maragall i Gorina  i també observarem i parlarem d'aquestes dues obres de Santiag...

Dilluns passat vam anar a La Mola i vam aprofitar molt la sortida car varem fer i varem aprendre moltes coses! Primer de tot, us hem de dir que La Mola (1.104 m) és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac , que es troba a la Serralada Prelitoral, situat en el tram que s'aixeca entre el Vallès Occidental i el Bages.   Els he explicat a l'Henoch i al Pau que un Parc Natural és una zona protegida, és a dir, que no es pot urbanitzar car només s'hi autoritzen aquells usos que en permetin la seva conservació doncs els boscos compleixen moltes funcions vitals per molts éssers vius, entre d'altres els humans, i és molt necessari prendre'n cura i protegir-los per a que no siguin destruïts!  Han aprés també que Sant Llorenç de Munt és un massís perquè està format per blocs muntanyencs arrodonits doncs el seu relleu és molt antic i està molt erosionat, a més, la seva alçada és de muntanya mitjana. L'estudi en directe del relleu, la ...

La mimosa, com cada any a les acaballes de l'hivern, ens mima amb l'aroma i la bellesa de les seves flors, que amb el seu intens groc ens anuncia que la primavera és a prop! La mimosa ( acacia dealbata ) és originaria del SE d'Austràlia i Tasmània però és molt habitual veure-la per la zona meridional d'Europa on es cultiva com a arbre ornamental de jardí. Aquesta espècie, pertany a la família de les lleguminoses i les seves flors són globulars i petites (3mm de diàmetre) de color groc, lluminós i intens, i són molt oloroses. S'agrupen en llargues inflorescències terminals i d'altres axil·lars més petites, formant "rams" en les pròpies branques, deixant tota la capçada ben guarnida, "il·luminada" i perfumada quan esclaten! De la mateixa  família és la mimosa púdica o sensitiva , una planta sensible al tacte de la que ja us en havia parlat a principis d'hivern. Una vegada obertes, les flors de la mimosa duren força dies fins que es van...

"POÉTICA: Los supuestos revolucionarios estéticos y literarios no están mal, en lo programático, mientras hacen programas. Pero al ir a realizarlos no cumplen sus propios propósitos y promesas. Sin que empezca para que se adjudiquen los precursores que se les antoje. En estas procedencias, además, casi siempre exclusivamente cerebrales, suele haber mucha más retórica que poética. Sabido es que la retórica sirve para vestir y revestir, acaso para disfrazar el pensamiento y el sentimiento, cuando los hay, y que la poética sirve para desnudarlo. Un poeta es el que desnuda con lenguaje rítmico su alma. El ritmo, además, le sirve, como el bieldo de aventar en la era, para apurar su pensamiento, separando a la brisa del cielo soleado, el grano de la paja. El mundo espiritual de la poesía es el mundo de la pura heterodoxia o, mejor, de la pura herejía. Todo verdadero poeta es un hereje, y el hereje es el que se atiene a postceptos y no a preceptos, a resultados y no a premisas, a crea...