Fent memòria històrica en honor i defensa dels/de les mestres compromesos i vocacionals!
Què ha passat i què està passant encara amb els/les mestres compromesos que creiem en l'educació i la importància d'adquirir coneixements però que no creiem en el sistema perquè ens rebutja i condemna, només, per atrevir-nos a opinar, ser crítics i plantejar alternatives de canvi? És que sempre serem els dolents de la pel·lícula perquè, precisament, ens importen els infants i els estimem? No sé si és la melangia, que provoca els dies de pluja, o si és el dolor de tot el mobbing exercit sobre la meva persona i el bullying exercit sobre els meus fills només per ser els meus fills, els fills de la loca, la dolenta, la bruixa,..., la que juga i canta amb els nens/es per comptes de castigar-los per fer-los atendre i callar!!!! No sé què és exactament, no sé si és esgotament,... o, senzillament, que ja començo a passar de tot el que em fereix i em fa mal! Vull viure, vull riure, vull ser feliç i, sobretot, vull estimar els/les que m'envolten i el que m'envolta! Tant difícil ...